El blindatge de BCN continua malgrat el fre judicial al pla d’allotjament
La justícia rebutja el recurs contra l’anul·lació del PEUAT, però el veto a hotels cèntrics i pisos turístics es manté amb la moratòria de llicències i el nou projecte modificat.
La justícia ha ratificat el que molts afectats pel pla especial urbanístic d’allotjament turístic (PEUAT) de Barcelona (2017) havien reclamat amb una ofensiva de demandes: l’anul·lació de l’ambiciosa regulació municipal del llavors creixent pastís turístic. El desenllaç obre alguns dubtes sobre la futura ordenació, però l’Ajuntament de Barcelona va assegurar ahir que amb els dos salvavides llançats fa uns mesos –en forma de moratòria de llicències i de l’aprovació inicial del pla modificat– n’hi ha prou per mantenir a ratlla dos dels seus pilars, com són la prohibició de nous hotels al centre i d’apartaments turístics a tota la ciutat.
L’últim episodi d’aquesta complexa història urbanística l’ha escrit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al no admetre a tràmit el recurs de cassació que el consistori va interposar contra la sentència que l’anul·lava el 2019, essencialment per no incloure una memòria econòmica. Aquesta havia d’emparar potencials indemnitzacions vinculades a mesures com la reducció de places en cas de reformes hoteleres en zones saturades i l’agrupació dels pisos turístics en edificis complets per a aquest ús a Ciutat Vella.
Qüestions «formals»
No obstant, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va sortir a la palestra per assegurar que el pla segueix «vigent» perquè el consistori va aprovar inicialment una actualització del PEUAT a principis d’any que es va acompanyar d’una moratòria temporal de noves llicències que blinda qualsevol intent de tramitació. El pla
2.0, de fet, incorpora les modificacions que la sentència al·legava. Ja es poden realitzar rehabilitacions sense decréixer places al centre de la ciutat, com demanaven els hotelers, per exemple. La regidora va remarcar que la justícia no qüestiona les prohibicions de nous llits a les zones massificades i la limitació del creixement, sinó només algunes qüestions «formals» ja corregides.
Alguns advocats consultats per aquest diari i que representen afectats pel pla especial original (tant per sancions com per perjudicis al veure frustrats projectes turístics) discrepen de la solidesa d’aquest relleu normatiu, pendent de resoldre al·legacions i d’arribar a l’aprovació definitiva (sense data encara) en un ple municipal i, fins i tot, de la moratòria. Però els serveis jurídics del consistori asseguren que es manté el forrellat a noves places hoteleres en punts calents, a nous pisos turístics i a convertir vivendes en qualsevol tipus d’allotjament.
Sanz va subratllar que Barcelona va ser pionera a Europa en aquest tipus de regulació i que els seus objectius estan avalats políticament i socialment. En va assumir els «riscos» i va considerar normal haver de corregir sobre la marxa diversos aspectes. En va treure pit perquè el pla «ha aconseguit evitar el col·lapse turístic».
La responsable d’Urbanisme va destacar que el PEUAT modificat ha permès també novetats, com tancar la quota a nous llits en zones on inicialment sí que es podia créixer (el 22@) i vetar les habitacions turístiques en domicilis particulars per a menys de 31 dies, entre altres aspectes ja anunciats el gener passat. «S’ha anul·lat el pla, però s’ha reconegut la capacitat de Barcelona per fer-ho», va emfatitzar.
En un comunicat, el grup municipal d’ERC va retreure al govern dels comuns i el PSC el desenllaç de la regulació del 2017. «Qui havia de fer la feina, no ho ha fet bé», van manifestar. Tots dos defensen un PEUAT «adaptat als nous temps», consensuat amb el sector i la ciutadania» i que garanteixi el dret a la vivenda i el turisme de qualitat.
L’ajuntament
treu pit perquè la regulació «ha aconseguit evitar el col·lapse turístic»