«En el futbol femení es veu de seguida qui va de postureig»
Dos anys després de la final de Budapest, el Barça tindrà una altra oportunitat de conquistar la seva primera Champions femenina. La segona capitana blaugrana creu que la cita de Göteborg «no tindrà res a veure» amb la del 2019 perquè hi arriben «molt millor individualment i col·lectivament».
Alexia Putellas no es podia imaginar quan començava a xutar una pilota per les places de Mollet que disputaria no una sinó dues finals de Champions. «No m’ho imaginava ni llavors ni quan vaig fitxar pel Barça amb 18 anys», comenta la segona capitana blaugrana. Nou anys després d’enfundar-se per primera vegada la samarreta barcelonista i dos després de la final de Budapest, aquesta talentosa centrecampista aspira a aixecar aquest diumenge la primera corona continental del Barça femení, motor del creixement del futbol femení a Espanya.
— Ara hi ha nenes que l’hauran vist a dues finals de Champions. ¿Com creu que ajuda això al futur del futbol femení?
— És molt important que aquests partits es retransmetin perquè tot el que no es veu, no existeix. Si una nena no veu una dona jugant una final de la Champions pensarà que no es pot dedicar a això. Per això és important perquè hi hagi moltes nenes i nens que vegin que l’esport també és cosa de noies i que les dones poden ser també professionals.
— ¿Quina importància tenen els referents en l’evolució del futbol femení?
— La nena que vulgui ser futbolista veurà que hi ha una professió i que s’hi pot dedicar. Fa 20 anys era inimaginable pensar que una jugadora es pogués dedicar 100% a això i ser professional. A Espanya hem començat més tard a donar importància al futbol jugat per dones, però s’està avançant en temps rècord. El futur passa perquè totes aquestes nenes vegin jugadores que es dediquen a això. El futur passa perquè les nenes que ens vegin diumenge vulguin jugar elles una final de Champions.
— ¿Hi ha una aposta real pel futbol femení a Espanya o molt postureig?
— Doncs hi ha de tot. Però es nota de seguida quan estàs a dins qui va de postureig i qui va de veritat.
— Els patrocinadors són clau per a la professionalització. El regal per anar al Mundial del 2015 amb Espanya va ser una tassa de cafè i al del 2019 un cotxe. ¿Quina evolució ha vist en l’interès dels espònsors?
— Només l’1% dels espònsors va destinat a l’esport femení. Si l’esport femení està accelerant com ho està fent, imaginem-nos si s’hi inverteix una mica més. Avançaríem una barbaritat. Cal donar-li visibilitat, que genera més interès, demanda, el consumidor anirà més a l’estadi, a comprar-se la samarreta. I llavors els espònsors entren. És una cadena on tot és necessari.
— Patrocinis que tenen un valor afegit en termes socials.
— Estem en un moment social en què entre tots hem d’aconseguir que hi hagi una igualtat real. En llocs de feina normals hi ha d’haver igualtat salarial. Remarco que parlo d’altres feines, en empreses en què pel mateix càrrec cobren més els homes que les dones. A l’esport, donar les mateixes oportunitats que un nen pugui jugar que una nena. S’ha d’aconseguir ja, és el moment. Per desgràcia, abans hi ha hagut desigualtats però entre tots hem d’aconseguir-ho.
— ¿Quin paper ha tingut el Barça en la visibilització del futbol femení?
—El Barça ha sigut pioner en aquest aspecte. La manera en què ha encarat tota l’evolució i la planificació que ja hi ha i hi continua havent per convertir-se en el mirall en què tothom es fixi. Nosaltres hem estat tres i quatre anys sense guanyar la Lliga. I no ha depès d’això voler convertir-se en el millor equip del món al nostre sector. S’ha de posar en relleu. No era maquillatge, era de veritat i la idea és ferma.
—¿Però quan aquesta idea va acompanyada de resultats tot és molt més fàcil, no?
—Sí, però normalment el que passa en l’esport femení és que primer has de tenir els resultats i després ve la inversió. Perquè és com que ja has justificat la inversió. El que és estrany i el que cal reivindicar és el que ha fet el Barça. Sí que és cert que abans ja s’havien guanyat Lligues, però en el moment en què es fa professional la secció, no es guanya la Lliga. I el segon any podria haver dit algú «no heu guanyat, així que fora, no podeu ser professionals». I no va passar això, sinó el contrari. Es va normalitzar que en l’esport es pot guanyar o perdre, però la inversió en el món de l’esport no es toca. Creiem realment que s’ha de fer i serà així.
— ¿Quina diferència hi ha entre l’equip que va arribar fa dos anys a la final de Budapest i el que arriba a la de Göteborg?
— Crec que hi ha molta diferència. Per començar a Budapest vam sortir pensant que són 90 minuts, a veure si tenim alguna possibilitat. Òbviament, anàvem a guanyar però som conscients que el nivell que teníem era inferior al del Lió. Ara està al 50%. Hem treballat moltíssim aquests dos anys, fins i tot l’any passat contra el Wolfsbur vam jugar 10 partits i en vam guanyar 9. Si no hagués sigut per aquest partit serien tres finals consecutives. I això ja són paraules importants. La final no tindrà res a veure amb la de fa dos anys perquè estem en un moment molt més bo individualment i col·lectivament.
— A les semifinals van començar 8 de les 11 titulars a la final del 2019. Es manté el bloc.
— Això diu molt de la planificació del Barça. Que va creure que aquestes són les jugadores que volem que evolucionin i és el que ha fet. El club ha aconseguit que anéssim evolucionant fins a donar la nostra millor versió.
— ¿Com ha sigut la readaptació al públic? ¿Poder celebrar la classificació al Johan Cruyff amb l’afició va ser especial?
— A la semifinal hi havia mil persones però ens va anar molt bé. Com ens van ajudar en moments en què no anaven bé les coses. Es nota moltíssim quan tens a la teva afició al darrere. Quan està tot buit és molt fred.
«El futur passa perquè les nenes que ens vegin diumenge vulguin jugar una final de Champions»