La violència s’estén a Israel a ciutats on conviuen àrabs i jueus
> El Govern israelià intenta sufocar sense èxit uns disturbis entre veïns que no tenen precedents > Els linxaments se succeeixen
La violència que Israel llança des del cel sobre Gaza ara s’ha instal·lat als carrers de les ciutats mixtes on conviuen àrabs i jueus. Els enfrontaments entre veïns només sorprenen el sector jueu de la població, que fa dècades que ignora els àrabs. Ells, des de la vorera del davant, n’estan farts. «El que està passant és el resultat d’anys d’opressió, de pobresa i de governants violents cap als palestins dintre d’Israel», afirma Sama Falasteen.
Sama Falesteen no és el seu nom real. Aquesta noia d’uns vint anys de Natzaret prefereix inventar-se’n un de nou. «Em poden arrestar», diu. Sama viu a TelAviv. Allà ha estudiat tota la seva carrera i és on treballa. Però la seva família, els Falesteen, són de Natzaret, al nord, la ciutat àrab més gran d’Israel. «Vaig haver de fugir de Tel-Aviv i protegir-me a casa de la meva família», admet a
EL PERIÓDICO, «ara qualsevol lloc és molt insegur».
Al voltant del 21% de la població d’Israel és àrab. Gairebé dos milions d’israelians són descendents de palestins que, durant la guerra de 1948 que va marcar la creació de l’Estat d’Israel, no van abandonar casa seva. Sama n’és una i a Natzaret són la majoria. Allà on l’arcàngel sant Gabriel va anunciar a Maria que tindria un fill. «Aquí tampoc arriben les bombes», diu amb referència als coets llançats per Hamàs des de la Franja de Gaza.
«Situació mai vista»
«La situació a Tel-Aviv era aterridora per les bombes, però també per tots els ciutadans jueus que ataquen cada àrab que veuen», diu a aquest diari. Des de dilluns, s’han succeït una sèrie de fets que han portat Israel a un conflicte mai previst. «Estem veient una situació a les ciutats mixtes que mai abans havíem vist, inclosos els incidents d’octubre de l’any 2000», els primers dies de la segona intifada, reconeix el comissionat de la Policia Nacional, Kobi Shabtai.
Una sinagoga en flames, vehicles calcinats i marques a les portes de les llars àrabs són el símbol de la tensió que pobla aquestes ciutats. A Lod, emblema durant anys de la convivència entre els ciutadans jueus i palestins d’Israel, aquells que han sigut veïns ara protagonitzen els disturbis més violents dels últims dies. Només en aquesta ciutat 270 persones han sigut detingudes. «Els palestins dins de l’Estat d’Israel es van manifestar contra la decisió
«Hi ha moltes armes entre la població civil i les forces de seguretat; si s’utilitzen, serà devastador»
brutal i inhumana de desallotjar les famílies palestines de Jerusalem est i tot el que va venir després», diu Falasteen.
Durant les últimes dècades, l’arribada de grups d’extremistes jueus a les ciutats mixtes ha acabat d’esquerdar una convivència beneficiosa per a un sol bàndol. «Els jueus que estan participant en els violents disturbis contra els àrabs sempre han sigut racistes i estaven esperant el moment adequat per actuar en conseqüència», afirma Falasteen.
A Lod, la metxa es va encendre després del tiroteig de Musa Hasuna, un pare de família palestí d’Israel, en mans de ciutadans jueus. Durant l’enterrament, el desconsol es va convertir en còlera. Es van llançar pedres i còctels molotov, i es van cremar vehicles. Netanyahu va declarar l’«estat d’emergència». Al seu torn, el president Reuven Rivlin va denunciar el «pogrom» perpetrat per «una multitud àrab assedegada de sang» . Els incendis a sinagogues i escoles jueves han sigut pitjors auguris.
«Hi ha moltes armes entre la població civil i les forces de seguretat; si s’utilitzen, el resultat serà devastador», alerta la jove des de Natzaret. Moltes famílies palestines s’han despertat amb marques a les portes fetes per extremistes jueus.
Mentre part d’Israel assisteix atònita a l’odi que habita al seu si, el Govern treu tota la seva artilleria per contenir-lo. El primer ministre ha reconegut que està considerant el desplegament de tropes militars amb l’objectiu de sufocar la violència. Fins i tot preveu utilitzar detencions administratives, aquesta tècnica per arrestar persones sense necessitat de judici, molt coneguda per la població de Cisjordània. En l’opressió i en la revolta els palestins s’armen de solidaritat des del riu Jordà fins al mar Mediterrani.