«No va ser tan forassenyat sortir al carrer dissabte»

24 anys, professora de primària al barri del Guinardó

«Per a mi va ser una nit emocionant, superespecial, una cosa molt bonica», descriu la Mireia, una professora de primària, veïna del barri del Guinardó de Barcelona, quan parla de la nit del 9-M. Fins i tot abans del toc de queda, ja participava en trobades al carrer fora del toc de queda. Dissabte, arribada la mitjanit, es va ficar entre el tumult de la plaça de la Virreina. «Va ser molt bèstia, semblava una festa major», recorda. De la seva explicació no se n’extreu gens ni mica de remordiment. Es limita a constatar que va ser una nit per no oblidar. Per ella, reconeix, sortir de festa és un «ritual».

«És cert que hi ha gent a qui la molesta que jo em fiqués en aquestes festes, però tots veuen l’altra cara de la moneda», insisteix. ¿I quina és l’altra cara de la moneda? «Hi ha una pandèmia i ens hem de cuidar però alhora la incidència del virus està baixant i la gent necessita socialitzar... Allò de dissabte no va ser tan forassenyat», afegeix. Assegura que els seus companys de feina, una mica grans que ella, la comprenen. I que no ha vist el vídeo de Carles Francino a la cadena SER. «Qui només vegi una cosa, o la necessitat de sortir i passar de tot, o que hi ha una pandèmia i tots ens hem de tancar a casa...», deixa en l’aire.

La Mireia no es penedeix de l’ocorregut a la Virreina després de caure el toc de queda, considera que va ser una experiència única que no es tornarà a donar. «No crec que es repeteixin tan de manera bèstia», diu.