El TC anul·la el decret que va blindar Iglesias en la comissió del CNI
El tribunal considera, amb el vot discrepant de Pumpido, que no es justificava l’«extraordinària urgència i necessitat»
Actualment el ritme de la política espanyola és tan vertiginós que, quan el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la inclusió de Pablo Iglesias a la comissió encarregada del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ell ja ni tan sols es dedica a la política. Malgrat això, el ple ha donat la raó a Vox i ha declarat inconstitucional el seu nomenament així com el del director del Gabinet de Presidència, Iván Redondo, perquè l’Executiu de Pedro Sánchez no ho havia d’haver fet per decret llei, ja que no es justificava en les raons d’«extraordinària i urgent necessitat» que preveu la Constitució per a aquesta via legislativa.
La sentència, que es coneixerà en els pròxims dies, comptarà amb el vot discrepant del magistrat Cándido Conde-Pumpido, que creu que s’ha de tenir en compte que el decret es va dictar durant el confinament. El ple creu inconstitucional la disposició final segona del reial decret
llei 8/2020, del 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte de la Covid, pel qual es disposava la integració a la comissió del CNI «dels vicepresidents designats pel president del Govern».
A la disposició anul·lada també figuren les ministres d’Afers Exteriors i de Defensa, el ministre de l’Interior, el secretari d’Estat de Seguretat i la directora del CNI. Però tots menys Iglesias i Redondo apareixien ja a l’article 6 que la modificava, per la qual cosa no es veuen afectats per l’anul·lació. Aquesta està basada en el defecte formal que es va realitzar a través d’un decret llei sense el presupòsit inexcusable de l’extraordinària urgència i necessitat, i sense explicar la relació existent entre els nomenaments i la lluita contra la Covid en què s’emmarcava el decret llei concret.