Injustícia fiscal a la UE
La sentència del TJUE a favor d’Amazon evidencia desigualtats. Mentre que petites i mitjanes empreses, autònoms i assalariats destinen una proporció important dels seus ingressos a impostos, les multinacionals poden eludir el pagament de la majoria.
Els artificis comptables de les multinacionals i els abusos de la legislació fiscal de les persones amb ingressos molt elevats priven els governs de la Unió Europea (UE) de recursos indispensables per corregir la desigualtat i impulsar el creixement, en especial en l’actual crisi de la pandèmia. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 12 de maig a favor d’Amazon, avalant una altra vegada l’enginyeria comptable de les multinacionals per rebaixar artificialment els seus impostos i no tributar als països on obtenen els ingressos, evidencia la injustícia fiscal existent a Europa.
Mentre que les petites i mitjanes empreses, els autònoms i els assalariats destinen una part proporcionalment important dels ingressos al pagament d’impostos, les multinacionals, les grans empreses i les persones amb ingressos molt alts poden eludir el pagament de la majoria dels seus impostos gràcies a artificis comptables, avantatges fiscals, societats pantalla i patrimonials, paradisos fiscals i acords tributaris amb els governs dels Països Baixos, Irlanda i Luxemburg.
Els privilegis fiscals que fomenten aquests tres països els permeten augmentar la seva recaptació a costa de privar els seus altres socis de la Unió Europea dels impostos que els correspondrien. Irlanda ha sigut el primer país de la UE a expressar la seva oposició al pla del president nord-americà, Joe Biden, de fixar un tipus mínim global del 21% als beneficis de les multinacionals, ja que implicaria perdre el 20% de la seva recaptació anual si deixa absorbir els ingressos de les multinacionals obtinguts a la resta de la Unió Europea.
La Comissió Europea va dictaminar l’any 2017 que l’acord fiscal atorgat per Luxemburg va permetre a Amazon no tributar per prop del 75% dels seus beneficis. La multinacional rebaixa els beneficis sotmesos a tributació al concentrar els seus ingressos de la UE en dues societats a Luxemburg i mitjançant el pagament de cànons artificialment elevats dintre del mateix grup «que superen el 90% dels beneficis d’explotació», va detallar la Comissió Europea.
El Tribunal de la UE, no obstant, ha avalat aquesta setmana l’enginyeria comptable d’Amazon i els avantatges fiscals concedits per Luxemburg amb l’argument que la Comissió «no va demostrar de manera suficient» que hi hagués hagut una reducció tributària indeguda. El TJUE va utilitzar la mateixa fórmula per anul·lar el 2019 i el 2020 les decisions de la Comissió Europea contra el sistema de reducció fiscal artificial de Starbucks a través d’Holanda i d’Apple a Irlanda.
La sentència arriba una setmana després que es revelés que Amazon no pagarà cap impost de societats per beneficis europeus el 2020, malgrat que les seves vendes a Europa, centralitzades en les seves filials luxemburgueses, van ascendir a la xifra rècord de 44.000 milions. Mentre que els seus ingressos van créixer el 37,5% el 2020 a Europa, Amazon EU va declarar 1.187 milions de pèrdues, amb reducció a zero dels beneficis sotmesos a impostos.
La pèrdua de recaptació per evasió fiscal a la UE ascendeix a més d’un bilió d’euros anuals, va estimar el 2019 l’informe Bretxa fiscal europea de Richard Murphy. D’aquesta xifra, 825.000 milions corresponen a evasió d’impostos nacionals i 190.000 milions, a tributs eludits per les multinacionals. La pèrdua de recaptació per evasió fiscal se situaria a Espanya en uns 60.000 milions anuals, segons Murphy.
Pèrdua de 152.800 milions
L’organització TaxJustice va estimar el novembre del 2020 que els abusos afavorits per la legislació fiscal vigent causen una pèrdua de recaptació anual al conjunt d’Europa de 152.800 milions, el 56,8% de la qual és generada per particulars i el 43,2%, per multinacionals. Dins de la UE, els Països Baixos, Luxemburg i Irlanda promouen unes pèrdues de recaptació anuals a altres països de 30.200 milions, 22.900 milions i 13.140 milions, respectivament, detalla TaxJustice. El Fons Monetari Internacional (FMI) va indicar en un informe del 2019 que anualment hi ha moviments de capital fantasma dins de les grans companyies per valor de 13,7 bilions d’euros a escala mundial per evitar pagar impostos, i que la meitat d’aquests fons es canalitzen a través dels Països Baixos i Luxemburg.
Els abusos de la legislació fiscal provoquen unes pèrdues de recaptació anuals a Espanya de més de 3.600 milions, segons TaxJustice. A Espanya, el tipus efectiu sobre els beneficis en l’impost de societats que paguen les empreses de més de 5.000 empleats es limita al 3,28% i en la banca, al 4,45%, mentre que a les petites empreses puja al 15,7%, segons l’Agència Tributària. Les pèrdues de recaptació més grans per les llacunes legislatives a la Unió corresponen a Alemanya (21.100 milions), França (16.800 milions) i Itàlia (10.300 milions), precisa l’informe de TaxJustice.