Impostos amb demagògia

La paraula ho diu tot: impostos. No són ni voluntaris ni atractius ni un invent actual. Des dels sumeris fa 6.000 anys o l’antic Egipte, on es gravava i controlava tot, que es coneixen. Avui no passa que els inspectors indaguin a les nostres cuines per veure si fem servir oli gravat, com passava en l’era faraònica, però continuen sent un element de disputa.

A Espanya, amb la pugna entre partits com a esport nacional, es critiquen o enalteixen sense raonaments ni pedagogia. Al Govern central, conscient que haurà de recaptar més i reparar les desigualtats agreujades per la crisi pandèmica, li costa reconèixer-ho en públic. I això malgrat el corrent predominant, amb el Fons Monetari Internacional (FMI) defensant gravar més les rendes altes o l’OCDE, que agrupa els països més desenvolupats, animant a reforçar l’impost de successions com a element d’equitat, la tendència a reforçar la tributació verda o l’aposta bastant general d’una imposició mínima global per a les multinacionals.

Però el problema és el discurs tan rendible de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, la punta de llança de les rebaixes d’impostos. En el rerefons, la tesi més neoliberal: abaixar impostos augmenta els ingressos al generar-se més activitat. Ja ho va dir Ronald Reagan als EUA als anys 80, amb avantatges que solen afavorir els més rics. El problema va arribar després, amb dèficits gegants i retallades de despeses que sempre afecten els més necessitats.

Les societats requereixen serveis públics i impostos per finançar-los. La qüestió és quant de cada cosa, que és el que no ens expliquen. Van al que és fàcil. Els discursos que diuen el que vols sentir atrauen, tot i que poden ser un desastre a la llarga, almenys per a les capes més humils. Fins i tot l’OCDE ha qüestionat el missatge d’Ayuso. Els impostos són una imposició, però necessària; la demagògia, que és «la pràctica política consistent a guanyar-se amb afalacs el favor popular», segons la RAE, és voluntària i innecessària, com aquest populisme que critiquen molts dels que el practiquen.

n