Els concerts d’artistes internacionals, en espera
Les estrelles podran començar a > travessar les fronteres dels països europeus a l’estiu amb una mica més de fluïdesa
Un any després que festivals com el Primavera Sound o el Sónar suspenguessin les seves últimes edicions ha quedat clar que no tenien opció, ja que les gires de grans figures internacionals van saltar pels aires i, fonamentalment, allà continuen, estacionades, si bé des de fa unes setmanes es perceben senyals d’un lent despertar. Es preveu que de cara a l’estiu «hi comenci a haver concerts i festivals, adaptats a les circumstàncies, a molts països, com França i el Regne Unit, i així mateix hi haurà concerts d’artistes estrangers a Espanya», confirma Albert Salmerón, president de l’APM (Associació de Promotors Musicals).
S’espera que, si tot va bé, travessar una frontera per anar a tocar en un altre país vagi deixant de ser una experiència aventurera i aïllada, com les que aquestes últimes setmanes hem testificat als nostres escenaris.
Ja sigui perquè aquí no hi ha hagut les ajudes de les quals han gaudit els professionals de la música en altres països europeus, o perquè els criteris han sigut menys rígids, Espanya ha sigut durant tot aquest any de pandèmia una excepció, tot i que sota mínims, en el tancament total de la música en directe a escala europea. «Dels països grans del continent, ha sigut l’únic», destaca Salmerón. Però aviat deixarà de ser-ho, sempre que la corba de descens pandèmic hi acompanyi.
Cares de felicitat
França, país on durant tot aquest temps no s’han celebrat concerts, anuncia espectacles a l’aire lliure a partir de l’1 de juliol en recintes que permetin a cada assistent disposar de quatre metres quadrats. Al Regne Unit, un pas per davant pel seu alt ritme de vacunació, l’actuació, la setmana passada, d’artistes electrònics com Fatboy Slim i Sven Väth a Liverpool (3.000 persones sense mascaretes ni distàncies), obre nous horitzons, fins i tot amb tota la prudència del món.
Les imatges d’aquest festival són «espectaculars», celebra Salmerón, «sobretot per les cares de felicitat del públic, com si no es creguessin el que estan vivint».
Tot i que es van suspendre esdeveniments del juliol com el cicle BST de Hyde Park (Pearl Jam, Duran Duran), sí que es mantenen dempeus, i amb les seves 170.000 entrades esgotades (es van vendre al març, enmig de l’eufòria desencadenada pel ritme de vacunació), esdeveniments com el festival Reading-Leeds, a finals d’agost (amb Liam Gallagher, Post Malone o Queens of the Stone Age).
Poques excepcions
A Barcelona hi ha hagut un discretíssim degoteig de visites d’artistes estrangers des que, al gener, el nord-americà Ken Stringfellow (The Posies) es va aventurar a venir des de França, on viu, per actuar a la sala Upload. Després va arribar el britànic Ian Siegal i altres participants del Blues & Ritmes, de Badalona, i el grup francès Nouvelle Vague, i el suec José González, i la setmana passada, la israeliana Noa. Concerts punt a punt, sense gires, a tot estirar compartint l’operatiu amb algun compromís a Espanya. Els promotors consultats esperen que, el pròxim hivern, les sales puguin funcionar i acollir gires internacionals; el Primavera Sound treballa en una edició del 2022 redoblada (ocupant dos caps de setmana en lloc d’un) i hi ha dates en estadis reservades per a l’any que ve per a alguns gegants del rock. Tot i que ningú dona res per fet: aquesta és la primera lliçó que es desprèn d’aquesta era de la Covid-19.
Els promotors esperen que a l’hivern ja es facin gires per diversos països