La necessitat de vendre gestió

«El que ara ens toca és vendre gestió, gestió i gestió», indiquen al partit. La intenció de Pedro Sánchez és esgotar la legislatura. Primer aniran les autonòmiques i municipals del maig del 2023 i, segons va dir dilluns a Atenes, les generals seran d’aquí «32 mesos», és a dir, el gener del 2024.

1 COMPLIR L’OBJECTIU DE LA VACUNACIÓ

«L’estat d’alarma és el passat». Cal mirar al futur, i el futur es diu vacunació, vacunació i vacunació». La sentència és de dimarts, a la Moncloa. El president del Govern central vol marcar a foc que no hi ha més prioritat que aquesta ara mateix, perquè només l’acceleració del procés d’immunització pot convertir-se en un passaport cap a la tornada a l’antiga normalitat i la recuperació econòmica. Pedro Sánchez imprimeix cada discurs amb anuncis o paraules sobre la vacuna, i no per casualitat va visitar ahir els laboratoris Rovi a Granada, des d’on la farmacèutica espanyola col·laborarà amb Moderna i participarà en la producció del principi actiu del seu sèrum, l’ARN missatger. Allà va reiterar que Espanya està en «línia recta» per aconseguir la immunitat de grup, el 70% de la població vacunada, a mitjans d’agost. No obstant, el discurs governamental topa amb les crítiques dels seus socis parlamentaris i del PP. Coincideixen a denunciar el «caos jurídic» després de la caiguda de l’estat d’alarma i la seva negativa a estudiar una reforma legal. L’Executiu s’escuda en el fet que les autonomies tenen prou eines per contenir la pandèmia de coronavirus.

2 LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA

El Govern central insisteix que la segona part de la legislatura es juga en l’economia. En com Espanya gasta durant els tres anys vinents els 72.000 milions a fons perdut que arribaran d’Europa i en com afecten la butxaca del ciutadà. Això podria mitigar, confien a la Moncloa, el cataclisme a Madrid, que Sánchez no creu en absolut extrapolable a la resta d’Espanya. L’Executiu ja treballa amb les comunitats per al repartiment de les ajudes i, de cara a la Unió Europea (UE), intenta traslladar la imatge d’«estabilitat», la imatge que la coalició funciona. Missatge a què ajuda la nova vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, que ha imprès un estil molt diferent al comportament d’Unides Podem dins del Govern central. Del soroll amb Pablo Iglesias al Gabinet a l’«assossec i tranquil·litat» que Díaz vol per a l’espai morat. En la reactivació econòmica és fonamental el turisme (el 12% del PIB abans de la Covid). Dimecres que ve, els Reis inauguren Fitur, amb 55 països presents físicament i aforaments al 50%. Sánchez presentarà el certificat digital verd, que es pretén aplicar des del juny per viatjar de forma segura. Indústria confia que el volum de turistes el 2021 rondi el 50% respecte al del 2019.

3 ESPERANT CATALUNYA I EL PP

Al Govern central de moment no estan preocupats per l’estabilitat parlamentària. Reconeixen que pateixen per tirar endavant algunes iniciatives, però al final prosperen, tot i que els socis solen queixar-se per la falta de diàleg des de la Moncloa. El PNB és l’aliat més estable. La relació amb ERC està a l’espera de com es resolgui la governabilitat a Catalunya. I, per ara, quan falten menys de 15 dies perquè es dissolgui de forma anticipada el Parlament si no hi ha investidura, l’opció que preveuen els socialistes com a més probable és la de noves eleccions al juliol. Si hi hagués Govern, i en solitari com vol ERC, l’equip de Sánchez el preveu ja inestable i molt pressionat per Junts. Una nova convocatòria podria mantenir al calaix la reforma de la sedició i la rebel·lió i la resolució dels indults als líders del procés empresonats. S’espera que el Tribunal Suprem emeti el seu informe d’aquí uns dies. Uns altres comicis catalans podrien retardar, una vegada més, la renovació institucional pendent. L’escull principal continua sent el relleu al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el mandat del qual va vèncer el desembre del 2018 i que ja té les atribucions retallades.

4 LA BATALLA INTERNA A ANDALUSIA I MADRID

Després de dos anys d’assossec interior, el PSOE està submergit de ple en una batalla pel poder. La més mediàtica i transcendent, a Andalusia. Les primàries per elegir el candidat de la Junta són el pols definitiu entre Sánchez i la líder del PSOE-A, Susana Díaz. Ferraz ha beneït Juan Espadas, alcalde de Sevilla, com el rival de la baronessa. La lluita es presenta igualada i no hi haurà pistes fins a la votació, en primera volta, del 13 de juny. Espadas es presenta com el candidat de la «unitat» interna i de la renovació; Díaz es projecta a si mateixa com l’aspirant «de la militància» i l’«esquerra» del partit. A Madrid, Ferraz va nomenar una gestora després de la dimissió del secretari regional, José Manuel Franco. Però no hi haurà nou líder fins a finals d’any, al congrés autonòmic ordinari, i Sánchez no ha assenyalat el seu elegit. La direcció provisional encara no ha designat el portaveu interí a l’Assemblea de Madrid, en lloc d’Ángel Gabilondo. El 15, 16 i 17 d’octubre se celebrarà a València el 40è congrés federal del PSOE. A Ferraz es dona per gairebé segur que Adriana Lastra, José Luis Ábalos, Santos Cerdán i Carmen Calvo seguiran, però a partir d’aquí l’executiva patirà una renovació important.