La política alemanya es rejoveneix
El 30% del Parlament federal estarà compost per diputats de fins a 40 anys. Ecologistes i liberals avancen entre les noves generacions en detriment de socialdemòcrates i conservadors.
Les eleccions alemanyes del 26 de setembre passat no només han deixat un Bundestag més gran –735 escons, 26 més que la passada legislatura–, sinó també més jove: al voltant del 30% de les diputades i els diputats tenen 40 anys o menys. Després dels comicis del 2017, aquest percentatge de representants era només del 15%.
Difícilment trobarem un resultat més simbòlic d’aquest rejoveniment de la política alemanya que el del districte electoral històric de la cancellera sortint, Angela Merkel: la jove candidata socialdemòcrata Anna Kassautzki, de tan sols 27 anys, va guanyar el mandat directe en la circumscripció d’Antepomerània-Rügen. Després de més de tres dècades de victòries de Merkel, en aquest districte del nordest alemany no només hi ha un canvi generacional, sinó també d’orientació política, cosa que resumeix en certa manera el que ha passat a les urnes.
Els dos partits més votats a nivell federal continuen sent els socialdemòcrates de l’SPD i la unió conservadora de la CDU-CSU. Però l’evolució electoral d’aquesta Gran Coalició, que ha governat tres de les últimes quatre legislatures, mostra clarament una tendència decadent: si a finals del segle passat els dos grans partits històrics encara eren capaços de guanyar eleccions amb el 40% o més dels vots, avui amb prou feines poden acostar-se al 30%.
SPD i CDU-CSU continuen sent les opcions preferides entre els electors de 45 a 59 anys, i entre els més grans de 60. La generació baby-boomer va perdent, no obstant, pes en àmbit electoral per una pura qüestió biològica. Les generacions més grans van morint i amb elles també el predomini electoral dels dos grans partits alemanys de postguerra. L’SDP i la CDU-CSU semblen ser més passat que present.
Dos partits destaquen entre els joves i nous votants d’Alemanya: els ecoliberals dels Verds i els liberal-conservadors de l’FDP. El tercer i quart partit més votat en els últims comicis van ser també els preferits a la franja d’edat dels 18 als 29 anys. Els ecologistes van obtenir un 22% dels vots entre els mil·lennistes tardans i entre els integrants de l’anomenada Generació Z. L’FDP, per la seva part, es va emportar el 19% dels vots en aquesta mateixa franja d’edat. Entre els primers votants, els liberals van ser primera força amb el 23%.
Si es comparen els resultats del 2017 amb els d’aquest any, l’a-venç de verds i liberals és indiscutible entre els més joves: els ecologistes van guanyar 11 punts i el FDP, sis. Els socialdemòcrates i la CDU-CSU van perdre, al contrari, dos i 14 punts respectivament. El daltabaix conservador és especialment dur entre les noves generacions: el partit de Merkel només va obtenir millors resultats que els postcomunistes de Die Linke i que la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD). El pitjor resultat de la història (24,1%) de la unió conservadora no és només, per tant, una mala notícia per al present sinó que també dibuixa un panorama futur nefast.
La líder dels verds alemanys té 40 anys i el dirigent del liberal FDP, 42 La governabilitat d’Alemanya passa pels partits més votats per l’electorat jove
Primer motiu
A la recerca de les raons d’aquest rejoveniment polític, el primer motiu més lògic és l’edat dels líders dels partits: la candidata verda, Annalena Baerbock, té 40 anys. El president i cap de cartell electoral de l’FDP, Christian Lindner, en té 42. Sembla normal que els votants més joves empatitzin més amb candidats que semblen representar millor els seus interessos per una pura qüestió generacional. El candidat de l’SPD Olaf Scholz i el democristià Armin Laschet tenen 63 i 60 anys, respectivament.
Però l’argumentació generacional sembla insuficient per explicar aquest transvasament de vots. Com apunten les enquestes, la crisi climàtica està entre les principals preocupacions de la joventut. I Els Verds són el partit que millor i més clarament han tematitzat la qüestió climàtica.
Els motius de l’avenç liberal entre els joves semblen més complexos: «Mentre altres partits recolzaven i aplicaven les restriccions durant la crisi del coronavirus, l’FDP va ser l’única força, a part d’AfD, que va aixecar la veu pels drets individuals», diu el politòleg Uwe Jun en declaracions a la televisió pública ARD.
«I això agrada a la gent jove, igual que altres de les seves propostes, com la liberalització de la política de drogues», argumenta Jun, que també apunta a la gran aposta de l’FDP per digitalitzar l’economia a través d’una millor infraestructura d’Internet o l’efectiva presència del partit a les xarxes socials. La governabilitat del país passa obligatòriament per comptar amb el suport dels dos partits més votats entre els joves del país.