L’alta abstenció i la divisió marquen les eleccions de l’Iraq
> L’índex de participació ha sigut el més baix de totes les cites electorals celebrades des de la caiguda del règim de Saddam Hussein
L’Iraq es va aixecar ahir més dividit que quan se’n va anar a dormir dissabte i amb molts més interrogants. Malgrat que les eleccions legislatives celebrades diumenge van ser un èxit en termes de seguretat i les denúncies de frau van ser escasses, són pocs els que confien que el resultat electoral –encara per publicar– pugui solucionar els múltiples problemes que afecten ara mateix el país àrab, des de la corrupció institucional fins al sectarisme, les milícies xiïtes i la inseguretat.
El país àrab ha registrat l’abstenció electoral més alta respecte a les eleccions que s’han celebrat al país des de la invasió dels Estats Units el 2003 i l’enderrocament del règim de Saddam Hussein.
Fins diumenge, el percentatge més alt d’electors que no van acudir a les urnes en les cites prèvies era d’un 56%, el que es va registrar en les eleccions parlamentàries de fa tres anys. En aquesta ocasió, l’abstenció ha pujat fins a tres punts, el 59%.
Molts iraquians, no obstant, asseguren que la real és probablement superior al 70%.
«El secretari general de les Nacions Unides ha volgut destacar els enormes esforços que han fet els aparells de seguretat i electorals per assegurar un transcurs pacífic de les eleccions parlamentàries anticipades. I demana a totes les parts que mostrin paciència i respecte pels temps de l’Alta Comissió Electoral Independent (ACEI) de l’Iraq», va dir ahir el portaveu del secretari general de les Nacions Unides, Stéphane Dujarric.
Cada vegada que hi ha eleccions a l’Iraq, els resultats tarden dies i fins i tot setmanes a publicar-se. Aquesta vegada, no obstant, havia de ser diferent: diumenge, la comissió electoral es va comprometre a fer públics els primers resultats preliminars ahir a la tarda, 24 hores després del tancament de les escoles. Però no va ser així: la comissió només va avançar els d’algunes províncies, sobretot al nord del país, i que no són representatius del que pot arribar a ser el resultat final.
Govern de consens
S’esperen, no obstant, molt poques sorpreses. El resultat d’aquestes eleccions serà el d’un Parlament tan fracturat com l’anterior, i que haurà d’escollir un nou govern de consens entre les grans formacions del país, comandades, gairebé totes, per líders polítics amb milícies personals o directament líders milicians.
Els experts, així, consideren que aquests comicis faran poc per satisfer les demandes dels joves del país, que van sortir als carrers a protestar l’octubre del 2019 per reclamar per un Iraq menys sectari, més just i més democràtic. L’enorme abstenció en aquestes eleccions demostra que ningú els ha convençut.