Les successives apagades a la Xina afecten indústries espanyoles
> Els talls de subministrament i l’alça de les matèries primeres i altres costos preocupen les companyies que són al gegant asiàtic
Les apagades amenacen de travar la fàbrica global, la maquinària de producció més eficaç de la història, i reduir el subministrament al món de béns contra el qual ja conspiraven l’encariment de matèries primeres i nolis. No són inèdites les restriccions de llum a la Xina però mai van ser tan pertinaces ni contundents, cosa que ha obligat l’empresariat a reorganitzar torns, proveir-se de fonts alternatives i altres plans de contingència per mitigar l’avaria. No és seriosa encara, però la incertesa justifica la inquietud.
Més de dues terceres parts de les províncies pateixen talls de llum i les escassetats són més severes a les de la costa oriental que empenyen la locomotora xinesa. La producció manufacturera es va contraure el setembre per primera vegada des que el coronavirus abaixés les persianes de tot el país gairebé dos anys enrere. L’índex es va quedar en 49,6, per sota del llindar de 50 que separa el creixement de la caiguda.
«En anys anteriors eren més raonables. Et paraven un dia laboral per setmana i treballaves dissabte. Ara és més inesperat i preocupant. Després de l’estiu ja et paraven dos dies i ara són més. Els nostres proveïdors xinesos han hagut d’aturar la producció durant setmanes senceres», assenyala Ígor Burgos, director general del grup alacantí Zahonero, que produeix làtex per a sabates de vestir a la seva fàbrica de Foshan (Guangdong).
Temporals o estructurals
El seu cas resumeix les disrupcions de les cadenes de subministrament perquè sense les matèries primeres perillen les entregues a les marques internacionals. No obstant, no és un paisatge imminent. «El canvi de la producció a altres països dependrà de si la marca creu que aquests problemes són temporals o estructurals. És difícil moure grans volums de producció d’un país a un altre, especialment quan el Vietnam està afectat pel coronavirus», afegeix. També confirma la inflació: «El làtex ha pujat de preu un 80% en un any; és inevitable que repercuteixi en el consumidor d’aquí uns mesos».
Pequín parla de «tempesta perfecta». Conflueix el zenit de demanda energètica per satisfer les necessitats globals, l’escassetat i carestia del carbó i, especialment, l’agenda ecològica. El president, Xi Jinping, va prometre l’any passat davant l’ONU que la Xina arribarà al seu pic d’emissions el 2030 i la neutralitat de carboni el 2060. El pla exigeix curar la vella addicció al carbó i rebaixar el consum energètic, tant en volum com en intensitat.
El carbó ha passat del 70% al 57% del còctel en una dècada, un èxit impressionant per a un país paquidèrmic, però el consum continua en màxims.
Els governs provincials han ignorat tossudament les directrius en els últims anys i confiaven que Pequín continuaria mirant cap a una altra banda. Es van equivocar. La Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma, principal cos de planificació, va revelar el mes passat que la majoria havien superat durant la primera meitat de l’any els seus límits i van aflorar les restriccions radicals per complir els objectius anuals. «La implementació aquest any és molt més estricta i no hi ha marge per a la negociació. Les autoritats locals esperaven que es relaxessin les quotes de consum per estimular el creixement econòmic però el Govern està determinat a aconseguir els seus objectius», explicava un expert anònim aquesta setmana a la premsa nacional.
Les interrupcions van empènyer Casa Cais, fabricant de carns fredes espanyoles per a tot Xina, a buscar fonts alternatives de subministrament. Van refrigerar el producte amb gel sec, van buscar sense èxit un generador de gasoil de lloguer a la zona i es decanten ara per comprar-lo. És una solució ineficient, contaminant i cara però que mantindrà encesos els assecadors i les neveres. «Són cada vegada més restrictius amb la llum. Necessitem mesures urgents perquè fins ara ens proporcionen serveis mínims durant tres dies però no sabem si ens tancaran l’aixeta totalment la pròxima vegada», assenyala el lleidatà Joan Burgués. La companyia no ha perdut matèria primera però el tancament de les cambres frigorífiques per preservar el fred ha retardat comandes, revela.
«Són cada vegada més restrictius amb la llum. Necessitem mesures urgents», diu un empresari
Menys eficiència
La Cambra de Comerç nord-americana a Xangai, que agrupa milers d’empreses, ha remarcat els seriosos problemes que causen les apagades i lamentat que en ocasions s’avisin amb només una o dues hores d’antelació. Els serveis mínims permeten l’escassa producció d’una companyia química catalana que lidera el sector global d’aromatitzants per a pinsos. «Però sí que ha afectat l’eficiència i la productivitat del més d’un centenar de treballadors d’oficines i laboratori perquè no ens dona ni tan sols per a l’aire condicionat», revela Iñaki Vargues, director general de l’empresa, que compta amb dues plantes industrials a Guangzhou.