¿La Covid? Sí, d’acord, però ¿i el tabac?
Cada any, a Catalunya, moren prematurament unes 10.000 persones com a conseqüència directa dels efectes del tabaquisme
Portem un any i mig de pandèmia i tot fa pensar que les fases més dures ja han passat i que, tot i que el virus no desapareixerà del nostre entorn, sí que el seu punt àlgid va quedant enrere. Han calgut mesures dures, com els confinaments, els aïllaments i les quarantenes, les restriccions... i, per damunt de tot, les vacunes, però els resultats van demostrant que han funcionat força bé i la ciutadania ha entès, majoritàriament, que cal renunciar temporalment a alguns drets individuals en favor del bé comú.
Aquest és el moment en què s’han de tornar a agafar les assignatures pendents que té la nostra societat en el terreny de la salut pública. I entre tots, molt especialment el del tabac.
Recordem-ho. No parlem d’un vici. Parlem del principal risc no infecciós per a la nostra salut.
Ho repetirem un cop més i tant com calgui. Cada any a Catalunya moren prematurament unes 10.000 persones com a conseqüència directa del tabac. Un cada hora. Vuit milions de morts anuals al món. Des de fa molts anys. I encara queden anys per resoldre-ho. La Covid ha sigut extremadament greu. Però el balanç és clar: 4 milions i mig de morts en 18 mesos. Són molts. Però repetim-ho: el tabac, 8 milions cada any. Gairebé el doble que la Covid en 18 mesos. I això cada any.
Sembla que el Ministeri de Sanitat està disposat a donar una forta empenta al tema modificant la legislació antitabac del 2006 i el 2011. El tabaquisme, que portava força temps en descens, torna a pujar en els darrers anys. Cal actualitzar la legislació per fer-la més efectiva. És en aquest sentit que treballa el ministeri: ampliar els espais sense fum, especialment en accessos a edificis públics i en terrasses, optar per l’empaquetament neutre, sense marques, i incrementar preus i modificar la fiscalitat dels productes del tabac.
El Departament de Salut de la Generalitat ja estava treballant en un avantprojecte de llei d’addiccions de Catalunya, per tal d’assumir tots aquests punts i altres relacionats amb altres tipus d’addiccions. L’avantprojecte d’aquesta llei va ser aprovat pel Govern el 25 de febrer del 2020, el mateix dia que es diagnosticava el primer cas de Covid a Catalunya. Com tantes coses, es va alentir.
Ja en aquells moments es va obrir un intens debat, especialment entre el sector hostaler i les societats científiques, respecte de la possible prohibició de fumar a les terrasses. Igual que el 2006 i el 2011, s’ha predit l’hecatombe: atur, la ruïna i el final del sector. No va ser així. No serà així. En cap lloc on s’ha portat a la pràctica ha sigut així. En canvi, el tabaquisme costa a Catalunya al voltant de 1.000 milions d’euros anuals entre costos directes (tractaments, ingressos, intervencions, radioteràpia...) i indirectes (baixes per malaltia, disminució de la productivitat .... ). En termes no de botigueta sinó de país, ens ho hem de fer mirar. Aquí sí que no surten els comptes.
Durant la Covid s’ha evitat fumar a les terrasses pel risc de contagi, més alt amb el fum. Les Canàries, Cantàbria, CastellaLleó han decidit prorrogar la prohibició. Aragó i el País Valancià ho estan estudiant. Aquest és un bon moment perquè Catalunya estigui a l’altura.
La gent anem a les terrasses no per fumar, sinó per socialitzar, prendre alguna cosa i, si de cas, menjar. Dinar o sopar en una terrassa ben situada i ambientada és un plaer, sempre que a la taula del costat no s’hi assegui algú que, amb el fum de la seva cigarretacigarretes, ens espatlli el sabor de la beguda o del menjar. ¿Té més dret a fruir de la terrassa el fumador que el no fumador?
El debat sobre drets individuals i bé comú ja l’hem fet durant la Covid. Ha quedat clar. I si considerem que, a més, s’afecta terceres persones, el que se’n diu externalitats, encara ho hauríem de tenir més clar. I, molt especialment, quan el problema pot afectar infants.
I, com més amunt he assenyalat, no es tracta només de gust o plaer. Es tracta de salut.
Evitar el que anomenem fum de segona mà, evitar fumadors passius, ha de ser l’objectiu de la nova legislació. Evitar fumar en espais públics de concurrència, a les terrasses de bars i restaurants, a l’interior de vehicles privats, és una necessitat urgent de salut pública.
Dinar en una terrassa és un plaer, si al costat no s’hi asseu algú que, amb el fum del cigarret, ens espatlla el menjar. ¿Té més dret a disfrutar que el no fumador?