De l’abundància a l’escassetat
La falta d’inversions explica l’escalada de preus del carbó, el petroli i el gas
Abundància ha sigut la paraula de moda en el món de l’energia durant bona part dels últims cinc anys. La indústria dels combustibles fòssils, que sempre ha buscat compassar el ritme de creixement de la producció amb el manteniment d’uns preus atractius, de sobte es va veure sorpresa per un excés d’oferta. L’auge del petroli i gas de fracking als EUA va fer caure els preus dels dos hidrocarburs a tot el món, alhora que la reducció de costos de les renovables feia que aquestes resultessin competitives davant altres combustibles utilitzats en la generació d’electricitat, tals com el carbó i el gas natural. Un panorama poc pròsper que es va veure agreujat per l’abrupta caiguda de la demanda energètica generada per la irrupció de la pandèmia de la Covid-19 i la consegüent caiguda de l’activitat econòmica mundial.
No obstant, en les últimes setmanes, estem assistint a un tomb inesperat de la situació, de manera que el terme abundància ha anat deixant pas al d’escassetat. A primera vista, les manifestacions d’aquesta última podrien semblar inconnexes: els automobilistes britànics estan patint la carestia de camioners per transportar gasolina a les estacions de servei, els talls d’electricitat en alguns llocs de la Xina es deuen en part als intents de frenar les emissions de gasos d’hivernacle, la disminució dels estocs de carbó a les centrals elèctriques de l’Índia està vinculada a un augment en el preu de les importacions del producte, etcètera. Però els arbres no ens han d’impedir veure el bosc. A més d’una conjunció de factors conjunturals, hi ha un altre factor subjacent que podria agreujar l’escassetat de carbó, petroli i gas en els pròxims anys.
No. No m’estic referint a un esgotament, més o menys imminent, de les reserves d’aquests combustibles emmagatzemades al subsol del planeta. Aquestes són encara suficients per cobrir l’actual consum mundial durant desenes (el cas del petroli i del gas natural) a centenars d’anys (el cas del carbó). Utilitzant un símil, podem dir que el problema no és el volum de fluid que conté el barril (les reserves), sinó en el cabal que podem extreure’n (la producció) per satisfer les necessitats del consum global. És a dir, que el problema rau en l’aixeta del barril. ¿Què passa amb el barril?
Simplement que en els últims anys hem assistit a una caiguda en les inversions en l’exploració i producció de petroli i gas natural, així com en l’explotació de mines de carbó i en el desenvolupament de les infraestructures necessàries per al transport