Koeman perd sense jugar

Havia de ser una aturada tranquil·la per a Koeman. Després de la tempesta acumulada per la seva destitució interruptus, la ratificació de Laporta li donava uns dies de pau. Una calma tensa, a l’espera dels pròxims resultats que el tornin a situar a la picota. I quan semblava que la seva figura no es podia debilitar més, apareix Luis Enrique i tira per terra que «això és el que hi ha».

Koeman ja perd fins i tot quan no juga. Els dos partits d’Espanya a la Nations League l’han deixat en evidència. L’asturià té un mercat més ampli on escollir, però ha aconseguit imprimir a una selecció faltada de jugadors determinants un segell molt familiar al gust de l’aficionat blaugrana. Resulta que el tiki taki amb Busquets, Gavi –i Pedri quan torni de la lesió– sí que és possible per a Espanya. I clar que Koeman no té un Ferran Torres que li pugui obrir una banda, però quan tingui Ansu i Dembelé ens conformem amb la valentia innegociable que demostren els de Luis Enrique a cada partit, guanyin o perdin.

Ja diuen que les comparacions són odioses. Perquè els dos equips parteixen d’una nova generació de joves, tots dos estan en construcció i mentre Espanya creix a partir de derrotes –però en una direcció–, el Barça continua immers en una depressió sense fi i, molt sovint, sense rumb.

La millor versió

El cas de Busquets és paradigmàtic. Ja ho va fer a l’Eurocopa i ha tornat a passar ara: el seu rendiment amb la Roja és molt superior al del Barça perquè el context en què el situa el seu entrenador l’afavoreix. Luis Enrique aconsegueix el que s’espera d’un tècnic: treure la millor versió de cada jugador.

A Koeman li queda el consol de ser el primer a haver apostat per Gavi. Sense la seva aposta per aquest jove de 17 anys, Luis Enrique no l’hauria convertit en el debutant més jove de la història de la selecció espanyola. I tot i així, si parlem de mèrit, la tria de l’asturià era més arriscada, ja que en aquesta posició també tenia moltes més opcions. Ni això li queda.