La llibreta d’Abderrahman
L’exjugador Abderrahman El Haitout, antiga estrella a Lalla Mimouna, la seva ciutat natal, dirigeix ara dos equips de futbol aficionat a Osona. Dels 50 jugadors que té a les seves ordres gairebé tots són d’orígens marroquins, tot i que també hi ha algun malià i algun senegalès.
De petit, li apassionaven el karate, «per les pel·lícules de Bruce Lee», i el futbol, explica Abderrahman El Haitout (Lalla Mimouna, 1966). Quan es treu la mascareta, després de vuit hores en un escorxador de Roda de Ter, brolla un somriure d’orella a orella.
Li brillen els ulls quan recita noms dels futbolistes que, de petit, al Marroc, admirava assegut davant la televisió. «Maradona. I, abans, Cruyff i Schuster. I Boniek i Paolo Rossi, el pitxitxi del Mundial de 1982. I Buyo, Chendo, Gallego i Gordillo, del Madrid. I Breitner i Rummenigge, del Bayern de Munic. Els veia a la tele i després intentava imitar el que feien. M’agrada molt el futbol», prossegueix.
Va descobrir el futbol, «una via d'escapament per fugir de problemes», entre els carrers i el camp de terra de Lalla Mimouna, una ciutat «petita, oblidada i perduda» a mig camí entre Nador i Tànger. I va anar creixent i trencant rècords fins a convertir-se en l’orgull de la ciutat, jugant sempre com a mitjapunta.
«Al Marroc, molta gent em deia Maradona. Pel joc, el i el cabell», diu Abderrahman, desfent el camí. Assegut al seu costat, en un banc del camp de futbol de Folgueroles, a Osona, el seu fill gran, Tarik (Vic, 1994), parla del seu pare amb admiració, amb els ulls desorbitats. Parla d’un futbolista que durant la segona meitat dels anys 80, calçant unes Patrick, volava pels camps fent gols i que va arribar a jugar en la segona divisió marroquina.
Greu lesió de genoll
Semblava inevitable que tard o d’hora aterrés a la màxima categoria i, encara més, a la selecció, però una greu lesió al genoll dret va trencar de cop i per sempre la seva progressió i el va condemnar a les grades. «En un partit, saltant per picar amb el cap la pilota, vaig fer un mal gest al caure per culpa d’una pedra i em vaig destrossar el lligament encreuat, l’intern i part de l’extern. I llavors no hi havia els metges d’ara», sospira Abderrahman, que va arribar a Vic l’any 1992, mentre ensenya fotografies seves de fa anys en camps plens de gent i palmeres. Els records del seu futbol han sobreviscut al pas del temps, protegits en àlbums atapeïts de fotografies que pare i fill visiten freqüentment i, també, en la memòria de Lalla Mimouna. El poble ha crescut i canviat, i ara la majoria de carrers ja estan asfaltats i il·luminats, però les places encara parlen dels seus gols.
«Quan tornem, gairebé cada any, tothom el saluda. I a mi també. La gent em coneix, sense haver viscut mai allà. Em diuen: Tu ets el fill d’un home que va fer que aquest poble fos reconegut a tot el Marroc i que ens ha fet molt feliços. I m’expliquen històries de gols de falta, de córner, de fora de l’àrea. Fins i tot des del centre del camp. Sempre és el mateix, però m’encanta. Va donar al poble un motiu per sentirse orgullós. El va posar al mapa», afirma Tarik.
Els inicis del fill
Per herència genètica, va començar a jugar a futbol abans de tenir consciència, a Vic. «No sabia ni posar-se la roba de futbol i ja estava al camp», somriu Abderrahman. «Em posava en el centre del camp i feia voltes per allà», afegeix Tarik, mentre el seu pare demana disculpes per absentar-se uns instants. «Un minut. Ara torno».
Camina, coixejant lleugerament, cap al centre del camp de Folgueroles per dirigir l’entrenament de l’equip de veterans del FC Lalla Mimouna, nascut aquest any. També entrena l’equip que el 3 d’octubre va debutar a la lliga de futbol aficionat d’Osona amb una victòria a Torelló.
Entre els dos equips sumen més de 50 jugadors. Gairebé tots són d’orígens marroquins, tot i que també hi ha algun malià i algun senegalès. «Soc l’entrenador, el president i el responsable dels diners, de les claus, de la roba i de tot», assegura, radiant, portant una bossa carregada de pilotes.
Les arrels de la família
Fa dos caps de setmana, just després de guanyar en l’estrena de lliga, Abderrahman va publicar a Facebook un vídeo, en àrab, per compartir el triomf amb els seus antics veïns i amics, mentre els seus jugadors l’escoltaven, encara amb la samarreta de joc: amb la inscripció Lalla Mimouna Barcelona al pit.
«És un orgull defensar les arrels de la família», assenteix el fill, jugador dels dos equips. «Ensenyar el nom del meu poble em fa molt feliç. És un honor poder passejar-lo i descobrir-lo a la gent», emfatitza el pare. «Tinc Lalla Mimouna al cor, molt molt a dins», conclou Abderrahman, feliç d’haver portat un trosset del Marroc al cor de Catalunya.
ntret de l’esmentada 201819. L’agència Efe ha tingut accés al document.
El Barça va acumular 120 milions de beneficis entre la temporada 2013-14 –quan va començar el control econòmic– i la 2018-19. La tendència es reverteix abruptament en la 2019-20, que és la primera afectada per la pandèmia de la Covid-19. En aquestes dues últimes campanyes, la xifra de negocis blaugrana ha caigut en picat: 128 (19-20) i 261 milions (20-21). També han baixat els beneficis per traspassos.
L’organització aclareix que dels 481 milions en pèrdues declarats pel Barça el 60% (283 milions) correspon al deteriorament de valor de mercat de la plantilla i per provisions atípiques.
«Al Marroc, molta gent em deia Maradona. Pel joc, el ‘10’ i els cabells», diu l’exmitjapunta
n