El culebró turc no qualla ni a TV-3 ni a T-5
No sé per què TV-3 s’ha apuntat a la moda del culebró turc. Amb la seva agitació, propaganda i fabulació sobre el procés ja va com una seda. Però han decidit comprar la turca Germans, que és una bestiesa, una variant molt pàmfila, i no el que s’espera d’un culebró turc com Déu mana, o Al·là en aquest cas. Es tracta d’una telenovel·la cursi que transcorre al voltant d’una família de bessons, més un tercer que no acaba de ser trigemin, i un pare biològic, meitat sensesostre meitat drapaire d’Emmaús.
Però això a TV-3 no funciona. El seu últim registre no ha arribat ni al 6% de quota de pantalla. A TV-3 li passa el mateix que a Tele 5, que també s’ha apuntat als culebrons turcs (Love is in the air) i ha sigut un desastre absolut: crec que ja l’han tret, perquè no la veien ni els treballadors del consolat de Turquia. Aquesta similitud de comportament de l’audiència de TV-3 i Tele-5 no només passa amb els culebrons turcs. Les dues cadenes tenen una personalitat televisiva similar. Totes dues han aconseguit una fidel i captiva borsa d’addictes que només esperen la martingala habitual que els subministren. L’audiència de Tele-5 espera les barbacoes i els canibalismes de les ratomàquies. I la de TV-3, els contes i les faules sobre el procés. Les dues cadenes, quan deixen de subministrar les seves papilles, punxen.
MANIPULACIONS RISTO .– M’adverteix un seguidor d’aquesta columna, que firma a la xarxa amb el pseudònim loiro: «No doni cap credibilitat a la trucada de telèfon del programa de Risto al rei emèrit: ho han manipulat». Es refereix a la pírrica exclusiva que ens va vendre Risto Mejide (Todo es verdad, Cuatro), fa uns dies, sobre la trucada de telèfon, en idioma francès, a l’emèrit Joan Carles I, i que va durar 25 segons. Risto ens va dir –i així ho van subtitular en castellà– que la resposta de l’emèrit va ser: «No tinc res a dir, però poc importa». Van especular molt sobre aquest «però poc importa». El van assimilar a què es troba abandonat. Però la resposta era falsa. Amplificant el so, la resposta de l’emèrit va ser: «Je vous salue affectueusement». I va penjar. ¡Ah! Gràcies, amic/a loiro. La manipulació ha sigut absoluta. És estrany, això sí. La conversa va ser trivial, intranscendent, irrellevant i curta. O sigui, un nyap d’exclusiva. De vegades la tele se supera: fica la grapa i la pota alhora.