L’eterna errada en la previsió d’ingressos
La diferència entre els tributs recaptats i els estimats per l’Executiu de torn pot arribar a ser gegant.
Els Pressupostos tenen un gran component d’estimació, en especial en l’apartat dels ingressos, que se solen utilitzar per quadrar els comptes o perquè el dèficit no sigui tan voluminós. Almenys en el paper. El Govern, en l’avantprojecte de comptes de l’Estat per al 2022, espera arribar a una cota rècord de recaptació tributària de més de 232.000 milions, gràcies a la recuperació econòmica prevista, impulsada al seu torn pels més de 18.000 milions d’euros que té previstos la Comissió Europa (UE) a través del fons Next Generation, tot i que supeditats a reformes al mercat laboral o les pensions.
L’historial de previsions demostra que, en uns exercicis els governs s’han passat d’optimistes i han recaptat menys d’allò pressupostat i en d’altres han quedat curts i la realitat ha superat les estimacions amb més ingressos. Entre el 1998 i el 2018 –comptes que després es van prorrogar el 2019, amb la moció de censura que va donar el Govern als socialistes al no poder aprovar-se al Parlament un nou projecte, i el 2020, després de les eleccions generals del 19-N, que van desembocar en l’Executiu de coalició del PSOE i Unides Podem–, en 10 exercicis es va recaptar més del previst i en 11, menys.
La pandèmia del coronavirus va fer que l’any passat es recaptessin 194.051 milions d’euros, molt per sota dels més de 210.000 que es van pressupostar en els comptes del 2018 del Govern del PP, prorrogats primer amb el primer Executiu socialista de Pedro Sánchez i després amb el de coalició amb Unides Podem, fins que van entrar en vigor les del 2021. En el projecte nonat de Pressupostos per al 2019, la ministra socialista d’Hisenda, María Jesús Montero, va preveure uns ingressos tributaris de 227.356 milions. Aquest exercici no es va aconseguir aquesta xifra però es va arribar a la recaptació sense precedents de 212.808 milions d’euros en tributs. El 2020, amb la crisi del coronavirus es va desplomar fins al nivell del 2017.
Per a l’actual exercici 2021, el Govern de Pedro Sánchez espera arribar a un nou rècord d’ingressos per tributs de 214.995 milions, segons l’avanç de liquidació. Aquesta quantitat torna a quedar curta, en 7.112 milions, respecte dels 222.107 milions pressupostats inicialment. A partir de la liquidació prevista per al 2022, Hisenda eleva fins als 232.352 l’estimació d’ingressos tributaris per a l’any que ve, impulsada per l’alça del 38% en l’impost de societats (que estrenarà un tipus mínim del 15%, com el que han acordat 136 països amb l’OCDE a escala global per a les grans companyies) i per un IRPF que s’espera que arribi als 100.000 milions de recaptació, amb un augment del 6,7% gràcies a la recuperació econòmica i l’ocupació.
El Govern espera arribar a una cota rècord de recaptació de més de 232.000 milions
Per arribar a aquest objectiu s’haurà de créixer el 6,5% aquest any i el 7% el que ve (el 7,6% i el 8,5% en termes nominals respectivament, sumant del deflactor del PIB). El Govern manté les seves previsions malgrat que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va revisar a la baixa l’estimació que havia fet un mes abans, del 2,8% en el segon trimestre d’aquest any, fins a l’1,1%. I a més dependrà també que s’emprenguin les reformes lligades a l’obtenció dels fons europeus, que al seu torn poden accelerar el creixement si s’utilitzen eficientment. El Govern calcula que els 69.000 milions europeus en els tres primers anys poden sumar dos punts percentuals de creixement anual addicional, segons el pla de transformació de l’Executiu.
Gran desviació amb Zapatero
La desviació més gran entre allò pressupostat i l’efectivament recaptat en el període analitzat es va produir el 2009, com a conseqüència de la crisi financera: la diferència entre l’estimat i el liquidat va quedar curta en 45.000 milions. Va ser un exercici en el qual durant quatre mesos encara era vice president econòmic Pedro Solbes, i la resta de l’any, la també socialista Elena Salgado, amb José Luis Rodríguez Zapatero de president. L’exercici anterior, el 2008, és el segon amb més desfasament entre allò previst i allò recaptat, amb més de 30.000 milions de diferència.
Des del 2002 fins al 2007, van predominar les variacions en positiu, és a dir, els ingressos tributaris van ser més grans dels previstos, amb un rècord el 2006, amb 14.064 milions, també amb Pedro Solbes. El popular Cristóbal Montoro, per la seva part, que va ser titular d’Hisenda entre el 2000 i el 2004, amb José María Aznar de president, i entre el 2011 i el 2018, amb Mariano Rajoy, es va distingir en els seus primers mandats per quedar-se curt en les seves estimacions. En canvi, en l’última etapa va ser excessivament optimista, batent el seu rècord amb 9.013 milions per sota del previst el 2013. Si se sumen els desfasaments durant l’etapa 2012 a 2018 (fins al juny) arriben als 34.000 milions.