La fiscalia exonerarà el rei emèrit sense la informació que va demanar a Suïssa
> L’arxiu va transcendir quan encara falta per rebre’s la informació sobre possibles delictes fiscals, blanqueig, suborn i tràfic d’influències
La fiscalia arxivarà previsiblement les tres diligències d’investigació que té obertes al rei emèrit Joan Carles I sense haver analitzat a fons la informació sobre possibles moviments delictius a l’exterior que encara està pendent de conèixer de les rogatòries remeses a Suïssa i altres països, segons revelen fonts del cas a El Periódico de España. Aquestes assenyalen que, en el dia d’avui, quan la decisió d’arxiu ja ha sigut prevista, no s’ha rebut encara tota la documentació sol·licitada.
Aquest detall adquireix especial importància després de conèixerse, sense que hagi sigut desmentit per la Fiscalia General de l’Estat que comanda Dolores Delgado, que en les pròximes setmanes es dictarà un decret d’arxiu que posarà fi a les indagacions i que tancarà la porta que aquest assumpte arribi a la Sala Penal del Tribunal Suprem. I tot malgrat que als documents de reclamació d’informació a altres països es parlava de fins a quatre delictes: blanqueig de capitals, contra la Hisenda pública, suborn i tràfic d’influències.
Entre altres raons, s’addueix per justificar l’arxiu que alguns dels presumptes delictes atribuïts a l’exmonarca haurien tingut lloc quan aquest era penalment irresponsable abans de la seva abdicació; que d’altres haurien prescrit, i que existeix una falta de pes probatori a la que s’han sumat dues regularitzacions amb Hisenda per prop de cinc milions, que tanquen la porta a atribuir-li la comissió de delictes fiscals.
Visita del fiscal de Ginebra
El juliol passat el fiscal en cap de Ginebra, Yves Bertossa, que porta a terme una investigació de les activitats del rei emèrit a Suïssa, va visitar Espanya per mantenir una reunió amb els fiscals del Suprem encarregats de les indagacions. Res va transcendir de la trobada, però aquesta no va servir per accelerar la col·laboració entre les dues fiscalies, perquè les autoritats espanyoles no han rebut les informacions que ha aconseguit obtenir la justícia suïssa després de les declaracions dels imputats.
Bertossa va obrir la investigació després de fer-se públiques a Espanya les gravacions de l’excomissari jubilat José Manuel Villarejo en les que Corinna Larsen assegurava que Joan Carles I havia cobrat una comissió a canvi de rebaixar un 30% l’oferta que va fer un consorci d’empresaris espanyols per a la construcció de l’AVE entre les ciutats saudites de la Meca i Medina.
El fiscal va mirar de confirmar si els 64,8 milions d’euros que va cobrar l’emèrit el 2012 a través de la fundació panamenya Lucum eren una comissió a canvi d’unes gestions presumptament il·legals. No obstant, les diligències que ha desenvolupat Bertossa no han permès confirmar aquestes sospites. Per això va variar el sentit de les seves indagacions, oblidant-se del rei Joan Carles i dirigint-les ara contra la monarquia saudita, segons va informar la premsa suïssa.
Respecte a les regularitzacions amb Hisenda, la mateixa Delgado va manifestar al març en seu parlamentària que gràcies a la investigació que la Fiscalia del Suprem estava realitzant a l’emèrit havia «aflorat una quantitat important i inimaginable al principi de la investigació de diners, uns diners de les arques públiques, cinc milions i escaig d’euros, que són de tots els espanyols».
n