«Polònia ha de saber que hi ha línies vermelles que no es poden creuar»
El director de Comunicació del Parlament Europeu és un dels alts funcionaris comunitaris espanyols que més alt han arribat a Brussel·les. Des d’un profund coneixement de les polítiques comunitàries, afirma que la Unió Europea (UE) ha de respondre al desaf
— El setembre passat, Ursula von der Leyen, en el seu discurs sobre l’estat de la Unió, va fer un balanç molt positiu de la gestió de la pandèmia. ¿Comparteix aquest diagnòstic?
— L’any i mig de la pandèmia ha sigut un temps molt complicat en què a la Unió Europea se li van exigir mesures molt concretes amb molta rapidesa i en temes en què a priori no tenia competències. Mirant enrere i veient com ha funcionat tota la vacunació, veient la rapidesa amb què es va posar en marxa el certificat digital i per descomptat veient que es va poder arribar a un acord sobre un pla de recuperació que no té parangó, la veritat és que s’ha de dir que el balanç és positiu o fins i tot molt positiu.
— ¿Què ha canviat des de la crisi del 2008 perquè Europa hagi actuat d’una forma tan diferent? De l’austeritat a l’emissió conjunta de deute.
— Va quedar clar que a l’únic que va portar una recepta d’austeritat exagerada va ser a augmentar la divisió. Jo crec també en el fet que hi havia molta més voluntat política i potser hi afegiria el Brexit. El fet que no hi hagués els britànics ha permès que es prenguessin decisions més avançades que el que hauria sigut amb els britànics a la Unió.
— ¿Està dient llavors que el Brexit li ha anat bé a la UE?
— El Brexit no és un bon negoci per a ningú, però és veritat que almenys un dels seus avantatges és que algunes decisions que abans costaven un temps de prendre o que no s’arribaven a prendre ara s’han pres o s’han pres més ràpidament. Em costa molt creure que els britànics haguessin estat d’acord a mobilitzar 750.000 milions d’euros a través de la mutualització del deute. Em pregunto si haurien entrat en aquest esforç de mancomunat que és en l’origen de l’èxit de la campanya de vacunació europea.
— Però Europa és ara a les portes d’una altra crisi, després de l’envit llançat per Polònia amb el pronunciament del Tribunal Constitucional d’aquest país que el dret nacional preval sobre el dret comunitari. —
Veurem si això és un envit o si és una cosa que té més fons i veurem si al final els que en surten perjudicats són els mateixos polonesos, perquè és evident que hi ha línies vermelles que no es poden creuar. A la UE les institucions han de reaccionar. No es pot acceptar que el Govern d’un país posi en dubte un dels principis fonamentals del funcionament de la Unió Europea.
— ¿Podria acabar amb l’expulsió de Polònia?
—No. Primer perquè a la Unió Europea no hi ha mecanismes d’expulsió. Hi ha mecanismes de sortida, però no d’expulsió. I segon, perquè seria un error castigar la població polonesa per una cosa que estan fent les seves institucions. Però evidentment s’ha de contrarestar aquesta decisió i s’han d’obligar les autoritats poloneses a fer marxa enrere.
— Però si l’expulsió no està contemplada, podria passar que Polònia decidís anar-se’n de la UE. ¿Pot suportar la UE una altra sortida?
— No crec que passi. Quan veiem les estadístiques i veiem el nivell d’europeisme de la població polonesa, no veig un escenari en què cap Govern sigui capaç de fer fora la seva pròpia població de la Unió Europea contra la seva pròpia voluntat. Jo crec que aquí es produiria una reacció de la mateixa societat polonesa. Hem començat a veure-ho amb les manifestacions a moltes ciutats de Polònia.
— ¿Com es veu des de Brussel·les el que està passant al Regne Unit, amb escassetat de combustibles, de subministraments?
— No ens alegra, però tampoc ens sorprèn. És veritat que en aquest moment s’ajunten les conseqüències del Brexit amb les conseqüències de la pandèmia. I de vegades és difícil distingir però el que està clar és que els britànics hi han sortit perdent i els problemes a què estan fent front no existeixen a la Unió Europea. Jo crec que aquest també és un missatge a la societat polonesa.
— Polònia també ha sigut amonestada per la independència del poder judicial. A Espanya segueix bloquejada la renovació del Consell General del Poder Judicial. ¿El preocupa aquest bloqueig?
— La resposta és sempre la mateixa per a tots els països: tothom ha de complir les normes, tothom ha de complir la seva pròpia Constitució i els partits polítics han de ser capaços de posar-se d’acord en les polítiques d’Estat.
— El Parlament ha demanat una investigació sobre els contactes de Rússia amb l’entorn de Puigdemont. Això significa investigar un dels seus propis eurodiputats, ¿no?
— No. Perquè aquesta possible investigació no la farà el Parlament Europeu. Si l’han de fer, la faran les autoritats corresponents.
— La ingerència russa en els assumptes europeus és una preocupació constant. ¿Continua donant-se?
— La ingerència russa és constant: l’hem vist en diferents processos electorals i també en el suport de vegades a determinades campanyes de desestabilització en diferents països. No és cap secret que a Rússia no li convé una Unió Europea forta i per tant el que pugui fer per anar debilitantla ho farà. El que hem de fer els europeus és dotar-nos de les eines necessàries per evitar que aquestes campanyes obtinguin resultats.