I ara, Algèria
A José Manuel Albares, nou ministre d’Exteriors, els problemes se li acumulen. Una clau del seu nomenament va ser intentar normalitzar les relacions amb el Marroc, molt pertorbades des de l’acollida, per raons humanitàries i a petició d’Alger, de Brahim Gali, president de la República Sahrauí, i el posterior desbordament per immigrants de la frontera de Ceuta.
La situació ha millorat –aquí tenim el discurs de Mohamed VI el 21 d’agost passat a favor de les bones relacions–, però l’ambaixadora marroquina no ha tornat a Madrid i el ministre d’Exteriors, Naser Burita, segueix al seu lloc en el Govern que s’acaba de formar. El reconeixement per Trump de la sobirania sobre el Sàhara ha reforçat molt el Marroc i alterat l’equilibri del Magrib. I quan la crisi amb el Marroc pot anar camí de ser superada, ara és Algèria, l’altre gran veí del nord de l’Àfrica, el que posa Espanya en una situació compromesa. I la causa és precisament la ruptura de les relacions diplomàtiques entre el Marroc i Algèria.
Per a Espanya, el Marroc és clau per les relacions econòmiques, la lluita contra el terrorisme, la immigració i les reivindicacions sobre Ceuta i Melilla. Però Algèria és també molt rellevant perquè és el primer
El tancament d’un gasoducte és un greu problema per a Espanya quan el preu del gas preocupa Europa
proveïdor del gas natural que importem, amb una quota pròxima al 40%, que és imprescindible per a la producció d’energia elèctrica. I això és més important encara en aquests moments, quan el preu del gas natural s’ha multiplicat per cinc en un any i –per la tensió entre la UE i Putin– no es pot descartar, a més del preu exorbitant, la possibilitat d’una escassetat de gas.
Espanya s’aprovisiona del gas algerià a través de dos gasoductes. El de més volum, promogut per Pere Duran Farell, data de 1994 –bon moment en les relacions Algèria-Marroc– i travessa territori marroquí. L’altre, el Medgaz, és posterior i uneix directament Algèria amb Almeria, però té una capacitat bastant menor.
I després de la ruptura de relacions amb el Marroc, Algèria ha anunciat que el 31 d’octubre no enviarà més gas a través d’aquest país, cosa que perjudicarà l’aprovisionament marroquí i, a més, reduirà els seus ingressos, el peatge que cobra pel gas que travessa el seu territori.
El que és molt preocupant per a Espanya és que en aquest moment de forta tensió al mercat mundial del gas i en el preu de l’electricitat –diverses fàbriques espanyoles, l’última, Sidenor, han cessat la seva activitat uns dies perquè al preu actual hi perden diners– ens enfrontem no només amb els greus problemes de preu, una de les grans preocupacions del Govern, sinó també a una sensible retallada del subministrament del combustible. Si l’hivern és fred...
Les autoritats algerianes van dir a Albares –va veure el president i els ministres d’Exteriors i d’Energia– que farien tot el possible per garantir el subministrament. Però la capacitat del Medgaz és bastant més reduïda que la del gasoducte que travessa el Marroc i el conflicte entre els dos països del Magrib no se solucionarà a curt termini. L’actitud sobre el Sàhara dels Estats Units, i Israel, ha irritat Algèria i enerva les seves relacions diplomàtiques. L’últim ha sigut un xoc amb França –per unes frases de Macron sobre el període colonial– que ha portat a la prohibició de vols francesos cap a l’Àfrica.
A Espanya, el ressorgir de fortes tensions al Magrib li planteja molts i greus problemes. I el gas natural és, ara com ara, una matèria molt inflamable.