Entre l’optimisme i la inflació
DIRECTOR:
La revisió a la baixa de l’FMI de les previsions de creixement per a Espanya obliguen a una reflexió sobre l’estimació d’ingressos dels Pressupostos de l’Estat
Entre la previsió de creixement per a Espanya del 6,5% que calcula el Govern espanyol i la de 5,7% que va publicar ahir el Fons Monetari Internacional (FMI) no hi ha únicament vuit dècimes de diferència. Hi ha dues percepcions diferents d’entendre com evolucionarà l’economia espanyola. En totes dues, el PIB puja (molt malament haurien d’anar les coses per no créixer respecte a un 2020 marcat per l’època més dura de pandèmia), si bé una aposta per una recuperació a ritme de creuer, mentre que l’altra comença a entreveure riscos a l’horitzó. El canvi de perspectiva no és trivial: l’efectivitat de les polítiques econòmiques que avui s’adoptin dependrà en gran manera de la capacitat d’anticipar amb més o menys encert la situació futura del país.
En la seva última actualització, l’FMI ha revisat mig punt a la baixa la previsió de creixement espanyol (fins al 5,7%), respecte a l’anterior informe, corresponent al juliol. Recordem que ja llavors va rebaixar la previsió espanyola respecte a l’informe d’abril (quan preveia que el creixement assoliria el 6,4%), amb la qual cosa la tendència és clarament cap a la moderació, si bé l’organisme afirma que Espanya creixerà per sobre de la mitjana de la zona euro (5%). En els últims mesos s’han succeït fets que obliguen a la prudència: els preus de l’energia i de les matèries primeres protagonitzen una escalada a nivell global que empeny a l’alça la inflació, i la pandèmia, tot i que molt controlada, encara no pot donar-se per acabada. La majoria dels experts indiquen que l’IPC d’Espanya (4% el setembre, segons l’indicador avançat) no retornarà als nivells prepandèmia fins a la primavera que ve. Tot apunta, doncs, que es tracta d’una inflació temporal, però no s’han de menysprear l’efecte que pugui tenir aquesta sobre l’activitat empresarial i el consum de les llars. Especialment, si ens espera un hivern amb els preus de l’energia alts.
Totes aquestes consideracions sembla no tenir-les en compte el Govern, que manté invariables les seves previsions de creixement en el 6,5% per al 2021 i el 7% per al 2022. Malgrat que, al segon trimestre, el PIB va créixer menys de l’esperat. Fa una setmana, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022 amb unes xifres de despesa total consolidada de 458.970 milions d’euros. Per fer front a aquesta despesa, compta amb els ingressos i el dèficit. Com que no és qüestió d’elevar aquests últims, el Govern ha engrossit l’apartat dels ingressos, gràcies a la nova remesa de fons europeus i a una estimació de recaptació tributària rècord de més de 232.000 milions. Es recolza en l’impost de societats, del qual espera recaptar el 38% més gràcies al tipus mínim del 15%, i als 100.000 milions de l’IRPF (6,7% més) gràcies a la recuperació econòmica. Però, com recordem avui en aquest diari, les estimacions pressupostàries rares vegades es compleixen. De vegades, s’ingressa més del previst; d’altres, menys. Els senyals indiquen que aquesta vegada és més probable que passi això segon. I llavors o bé quedaran partides (promeses) sense executar o bé augmentarà el dèficit públic. I cap d’aquestes dues coses seria bona. Sobretot quan algunes de les despeses anunciades, com el bo jove, seran recurrents en els pròxims exercicis. En un escenari global d’incertesa, seria impropi atribuir tota la responsabilitat al Govern si la recuperació és menys ràpida del previst. Però sí que cal exigir-li uns comptes realistes.
n
Dimecres, 13 d’octubre del 2021 |