Cinc anys perduts

La campanya Fas 6 anys. Tria un llibre arriba enguany a la sisena edició, la qual cosa vol dir que ja fa cinc anys que es va deixar passar l’oportunitat de muntar una campanya amb cara i ulls, amb llibreries, escoles i biblioteques posant el seu saber fer a disposició de la Generalitat perquè aquesta acció funcionés realment com a incentiu de la lectura en una de les franges d’edat que, tothom ho sap, més ho necessita: la de la preadolescència, no la dels 6 anys.

L’any de la primera edició, tothom semblava tenir molt clar que allò que s’engegava no tenia gaire a veure amb el que s’havia parlat en aquella primera reunió que es va organitzar des de Cultura, en la qual se’ns havia convocat a uns quants llibreters per, a la manera de brainstorming, deixar anar les idees que, segons nosaltres, haurien fet bons de gastar aquells milers d’euros de pressupost amb què es comptava. Però bé,tothom sap que quan des de dalt et venen amb presses per muntar alguna cosa, és que hi ha uns calés que s’han de gastar abans no s’acabi l’any. L’esperança era, doncs, esperar que la segona edició, amb un any pel mig, arribés revisada i millorada. Però no: ni la segona, ni la tercera, ni la quarta, etc.

I bé; no passa res. Però sí; sí que passa. Aquests darrers dies, per exemple, al sentir que des de Madrid es parlava de crear un bo cultural de 400 euros per als joves que el 2022 facin els 18 anys, jo no podia evitar pensar que si aquella primera edició de fa cinc anys, en comptes de Fas 6 anys hagués estat, com van aconsellar els experts, Fas 12/13 anys i hagués anat acompanyada d’un seguiment i una incentivació per seguir visitant les llibreries i les biblioteques, o una sèrie d’activitats a les escoles entorn dels llibres comprats (clubs de lectura, intercanvis, més visites a llibreries i biblioteques…), el 2022 tindríem a Catalunya tota una generació de nous adults amb més eines per saber com gastar-se els 400 euros que ara els prometen des d’una altra banda.

n