¿Estan col·lapsats els pàrquings de bicis a BCN?
El primer estudi sobre l’estacionament de vehicles de pedals a la ciutat revela que el sistema arriba al col·lapse en punts concrets, sobretot a Ciutat Vella i Gràcia. Els experts demanen més aparcaments fora de les places i les voreres: en estacions, ofi
L’eclosió de la bicicleta a Barcelona ha impulsat els carrils bici. «No obstant, se sap molt poc sobre els aparcaments de bicicletes», observa Jordi Honey-Rosés, investigador de l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTAUAB), que juntament amb l’estudiant Sofie Dejaegher ha abordat aquesta qüestió per primer cop en una tesi de màster. En el buit d’informació, es distingeixen les percepcions: que els aparcaments sempre són plens, que n’hi ha massa i no s’utilitzen, que molesten les persones amb mobilitat reduïda, que les bicis de lloguer dels turistes els ocupen tots, etcètera.
L’estudi se centra en les U de metall on es poden lligar els vehicles al carrer, no en les estacions del Bicing. Aquest sistema tenia unes 36.000 places (dues per cada U) a finals del 2019, segons Adrià Gomila, director de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. El 2014 només n’hi havia 23.500. Les
U s’instal·len al costat dels carrils bicis, a prop de passos de vianants (on els cotxes aparcats empitjorarien la visibilitat), on ho demanin particulars i segons criteris de cobertura de la ciutat. Gràcia, Ciutat Vella i Sant Martí són els llocs amb més punts d’ancoratge i més bicicletes aparcades, segons l’estudi.
20% DE COL·LAPSE
Els investigadors han monitorat 158 aparcaments (sobre els més de 3.000 existents) repartits en els deu districtes de la ciutat. Entre el febrer i l’abril del 2021, van visitar cada punt quatre vegades (al matí i a la tarda i una altra vegada al cap d’un parell de setmanes). L’ocupació varia entre molt baixa –un 20% a Sarrià i Nou Barris– i molt alta 81% a Gràcia, 74% a Ciutat Vella i 63% a Sant Martí. Aquests segons barris registren també el rècord d’aparcament informal. Les mitjanes amaguen que diversos punts arriben sistemàticament al col·lapse. Al voltant del 20% es van trobar plens en almenys una de les quatre observacions, i el 40%, molt carregats (per sobre del 75% d’ocupació). «Els problemes estan concentrats en punts crítics com places, atraccions turístiques, zones molt poblades o amb botigues i escoles», explica Honey. Segons l’investigador, no és cert que faltin punts d’aparcament en general. N’hi ha molts i es concentren on hi ha més demanda. «L’ajuntament està responent», constata. Tampoc és cert que en sobrin. Al contrari, el sistema està molt utilitzat i en alguns punts ha esgotat la seva capacitat. A més, les bicicletes de lloguer no en tenen la culpa: segons la tesi, copen pocs llocs, menys en punts turístics concrets.
L’estudi no s’endinsa en les causes. Segons Honey, la renda no sembla influir-hi: podria ser més important que a Gràcia hi ha més joves i a les Corts hi ha cases més grans, amb espai per guardar bicicletes, per exemple. Gomila observa que les parts més planes de la ciutat congreguen més bicicletes. Això es combina amb el fet que Gràcia i Ciutat Vella són nuclis antics amb menys superfície pública i destinació de molts trajectes.
RESTAR ESPAI AL COTXE
«Si la gent no pot aparcar les seves bicis, deixarà d’utilitzar-les. El problema és que hi ha massa espai assignat al cotxe», afirma Mark Nieuwenhuijsen, expert en planificació urbana de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). «Les bicicletes a les voreres treuen espai al vianant i els cotxes al carrer treuen espai públic a la ciutat. Es poden aparcar dotze bicicletes al lloc d’un cotxe», afirma Ruth Oldenziel, professora de micromobilitat de la Universitat Tècnica d’Eindhoven (Països Baixos). «La bicicleta aconsegueix reduir el trànsit dels cotxes només quan es redueix l’espai d’aquests, a més de limitar la seva velocitat. Amsterdan, Groeningen i París estan descoratjant explícitament l’ús del cotxe», afegeix. Gomila afirma que els nous aparcaments es tendeixen a fer sempre en detriment del cotxe. «El gran repte és sumar estacionament fora del carrer», afirma Honey. Aquest inclou domicilis, oficines, escoles i aparcament en estacions. Les dimensions petites dels pisos de Barcelona expliquen el pes de l’aparcament al carrer, segons diversos experts.