Volem feina, no almoines

ALCORCÓN (MADRID)

En aquests últims dies s’ha creat una enorme controvèrsia als mitjans de comunicació arran que el president del Govern central fes públic que part dels Pressupostos Generals per al 2022 anarien destinats a un bons de 400 euros per als joves que estiguin a punt de complir 18 anys perquè els gastin en activitats culturals; així com un altre de 250 euros per ajudar a emancipar-se els que es troben entre els 18 i els 35 anys i que no poden assumir els alts costos dels lloguers. Tot i que ja no soc al rang d’edat per rebre el primer, sí que ho soc per al segon, i la veritat és que no he parat de reflexionar-hi. A part que aquests bons estiguin dissenyats per captar vots o no, la pregunta que em faig és: «¿Solucionen realment el problema que tenen els joves per emanciparse?». Sens dubte que per mi la resposta és no.

Per a la nostra vergonya, des d’abans de la pandèmia Espanya ja se situava al capdavant de la UE amb un 40% d’atur juvenil. Accedir al mercat laboral sense experiència és un autèntic drama en aquest país; i més ho és encara aconseguir que et reconeguin i et facin un contracte indefinit. Estem condemnats a la precarietat, a saltar de contracte en contracte i a tenir sempre por per no saber on acabarem demà. ¿Qui pot fer un pla de vida en aquestes circumstàncies?

El principal problema per independitzar-se no resideix en el preu dels lloguers, sinó en el precari mercat laboral que tenim. El que necessitem els joves en aquests casos no són almoines, sinó llocs de treball de qualitat i salaris dignes que ens permetin assumir els nostres pagaments. Personalment, jo ja no em crec res d’aquest Govern –tampoc ho vaig fer amb els seus antecessors– i el meu únic anhel en aquests moments és acabar els estudis superiors i anar-me’n fora a la recerca de l’oportunitat laboral que, igual que a molts d’altres, aquí se m’està negant.

n