20 milions a dit en l’atenció social
Informes de la Sindicatura de Comptes i de la Intervenció General de la Generalitat fan aflorar irregularitats en contractes i sobresous al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, una entitat pública.
Contractacions irregulars de 20 milions en un sol any, sobresous i desgavell en la comptabilitat. Aquest és el panorama que van detectar entre els anys 2014 i 2019 la Sindicatura de Comptes i la Intervenció General de la Generalitat al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, l’entitat que gestiona l’atenció a les persones més necessitades a la capital catalana i que està participada per la Generalitat (60%) i l’Ajuntament de Barcelona (el 40%).
Passava en plena crisi financera i en plenes retallades i afectava els diners per als més necessitats: menors tutelats, persones amb discapacitat o víctimes de violència masclista. El sindicat CGT ho denunciarà a l’Oficina Antifrau de Catalunya, ja que considera «molt greu» l’assumpte. Fonts del consorci admeten l’existència d’aquestes males pràctiques, però precisen que s’han rectificat o estan en via de corregir-se.
Les principals irregularitats es van detectar el 2014 i el 2015, època en què el consorci estava controlat per CiU, segons els informes a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. En els anys posteriors, algunes d’aquestes anomalies es van arrossegar. És el maig del 2017 quan l’actual gerent de l’entitat, Joan Uribe, successor de Josep Pera (CiU), rep un primer informe demolidor de la Sindicatura de Comptes, al qual en segueix un altre, no menys dur, de la Intervenció General de la Generalitat. En els últims temps s’han arribat a corregir anomalies, tot i que encara queda camí per recórrer. «Em vaig trobar amb una administració amb debilitats», afirma Uribe.
L’ajuntament recorda que amb el nomenament d’Uribe «es va posar de manifest la necessitat de fer un pla per regularitzar la situació», però reconeix la «necessitat» d’ampliar la plantilla.
El Consorci de Serveis Socials de Barcelona és un ens públic que s’ocupa dels serveis socials especialitzats a la ciutat que, a la resta de Catalunya, són competència de la Generalitat. Gestiona centres de menors tutelats, pisos per a dones víctimes de violència masclista i els seus fills, residències de persones amb discapacitat i recintes de teràpia ocupacional. El seu president és el conseller o consellera de Drets Socials, i el seu vicepresident, el responsable d’aquesta àrea a l’Ajuntament de Barcelona.
Informe demolidor
L’informe de la Sindicatura de Comptes del 2014 fa menció a males pràctiques en la contractació de serveis. En concret, detecta contractes per a la gestió de determinades tasques que es van realitzar sense publicitat, transparència ni concurrència pública. És a dir, a dit. Ho van fer utilitzant una categoria que és aplicable quan l’adjudicatari és l’únic que pot fer aquesta tasca. Dels 22 expedients analitzats, un total de
20, per valor de 22 milions d’euros, es van tramitar mitjançant aquest sistema, sense que s’inclogués la justificació d’aquesta exclusivitat. L’auditoria del síndic reflecteix també que el consorci va fer contractes d’un any que es podien prorrogar a sis, incomplint la normativa.
Aquesta contractació sense publicitat se succeeix en anys posteriors, indica la Intervenció General. El 2015 hi ha quatre expedients sense publicitat per raó d’exclusivitat en els quals tampoc es justifica l’ús d’aquest mètode. El consorci va al·legar llavors que aquests contractes eren per a «persones amb unes necessitats molt específiques» i que no era possible contractar d’una altra manera. Els auditors recorden que aquest procediment és «excepcional».
Dos anys després, el 2017, eren vigents 50 contractes sense publicitat. Al llistat que va entregar el consorci a la Intervenció no es van incloure ni l’import de la licitació ni l’adjudicació. El 2019 hi ha expedients en què continua sense constar «tota la documentació» que es requereix, segons les auditories. A més, aquell any es constata una «falta de seguiment» dels contractes en execució, «fet que suposa que sovint s’incompleixen els termes dels procediments».
A més, els informes denuncien que Josep Pera (CiU), gerent del consorci des del 2012 fins al 2017, va incomplir la normativa de contractació perquè va firmar convenis quan no li corresponia. Els contractes per valor superior als 300.000 euros els havia de firmar la consellera Neus Munté, també presidenta de l’ens. No va succeir així, sinó que Pera va subscriure contractes per valor de fins a 2,4 milions d’euros, malgrat no tenir la delegació de firma.
Un milió en sobresous
Les auditories precisen que, almenys, el 2015, el 2017 i el 2019 el consorci va pagar gairebé un milió d’euros en sobresous per sobre de conveni i sense justificar, principalment als caps d’àrea o departaments. Així, el 2015, el consorci va desemborsar una retribució extra de 352.379 euros; el 2017, 328.726, i el 2019, 256.000. Aquests sobresous es concreten amb dos conceptes retributius («millora voluntària» i «a compte del conveni»), que ni consten en la taules salarials, ni estan avalats per la Direcció General de Pressupostos i la Direcció General de la Funció Pública. Els auditors, fins i tot, no han pogut ni concretar la data en què es van aprovar aquests complements. A les auditories consultades fa constar que aquests sobresous són «nuls» i incompleixen la llei.
Aquesta pràctica es va prolongar al llarg dels anys, almenys fins al 2019. El sindicat CGT, que ha analitzat les auditories, afirma que s’han pogut pagar quantitats similars des de la mateixa creació de l’entitat, per la qual cosa l’import podria superar els dos milions d’euros. Aquests complements es van regularitzar el maig del 2020, quan els sous dels empleats es regeixen pel conveni únic del personal de la Generalitat. Aquests sobresous anaven dirigits, segons exposen les mateixes auditories, a alguns treballadors d’oficines i despatxos. «Creiem que en un context de crisi social i econòmica és molt greu que la segona entitat pública de serveis socials de Catalunya pagui centenars de milers d’euros en sobresous i faci contractes a dit per valor de desenes de milions d’euros a empreses i falses fundacions amb lucre econòmic», es queixa Robert Morral, delegat sindical de la CGT en el consorci.
n