Catalunya busca enginyers agrònoms

L’any passat van acabar el màster 20 alumnes, mentre que el col·legi professional tenia 150 ofertes de treball per cobrir. La gestió del producte sostenible i de proximitat fa més peremptòria la necessitat d’experts qualificats.

Temps enrere era habitual tenir algun agrònom a prop. Un cosí, un amic, un conegut. Aquesta professió, que s’associa al camp però aborda moltíssim més, està perdent efectius a Catalunya, precisament quan més necessaris són amb la digitalització i la tecnificació del sector agroalimentari. Així ho adverteix el seu col·legi professional, que recorda que és un ofici no només imprescindible, sinó que també brinda un bon futur als que l’exerceixen. Perquè, com solen dir, es dediquen a «alimentar el món», i això és una cosa que no sembla que hagi de passar de moda. Prova d’això és la quantitat d’activitats ciutadanes, fòrums de debat i altres esdeveniments que tindran lloc a Barcelona a partir d’aquesta setmana i fins a finals d’octubre, amb motiu de la seva designació com a Capital de l’Alimentació Sostenible.

«Si volem ser sostenibles en l’alimentació i apostar per la proximitat, és necessari coneixement i eficiència, i això és precisament el que fem nosaltres», afirma Conxita Villar, degana dels agrònoms catalans. La societat demana cada vegada més productes ecològics, però aconseguir això requereix «professionals qualificats», insisteix. Eren necessaris el 1855, quan durant el regnat d’Isabel II es va crear l’Escola Central d’Agricultura, i ho continuen sent avui, 166 anys després.

Un exemple: el màster que habilita per exercir la professió va incorporar al gremi una vintena de nous enginyers agrònoms l’any passat. En el curs anterior en van ser 15. Són pocs si es té en compte que el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC) tenia unes 150 ofertes d’ocupació sobre la taula. Una situació, pel que sembla, que es repeteix en altres regions, com Aragó, el País Basc i Navarra. Pot ser que molts aspirants s’hagin passat als molt dignes graus de formació professional, més assequibles, però potser també és un efecte més de l’Espanya rural buidada o d’una globalització que, per molt que es parli de producte de quilòmetre zero, està empetitint l’agricultura i la ramaderia de proximitat. La pandèmia, no obstant, unida a la sensibilitat ecològica, pot marcar un punt d’inflexió, una finestra de retorn als aliments de proximitat. Aquesta és la crònica d’una carrera en hores baixes, però també és el reflex d’una societat.

No pretén criticar la paleta de cursos d’FP, però Villar recorda que aquestes titulacions «habiliten per fer tasques molt concretes». Lamenta, també, que la gent sigui tan reduccionista amb els agrònoms: «La nostra és una professió molt transversal. Coneixem la naturalesa, la tecnologia i la digitalització». Per arribar allà han hagut d’estudiar quatre anys de grau tècnic (s’imparteix a les quatre províncies) i un màster de gairebé dos anys que només es pot realitzar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrícola (ETSEA) de Lleida, que, assenyala Villar, «és al top 3 internacional en recerca agroalimentària».

«Et permet escollir»

Gerard Pidemunt es va amarar de camp a Sant Hilari Sacalm de la mà dels seus avis. Va acabar el grau i es va apuntar al màster per aprofundir, per tenir més opcions laborals i, de passada, menys competència. «Et permet escollir, i el fet que l’agronomia sigui tan àmplia t’obre camps molt diferents, com la consultoria, assessorament, direcció tècnica o de cooperatives, explotacions agrícoles o ramaderes, investigació...». Ara treballa en el

Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a Girona, estudiant i gestionant ajudes al sector. Espera que cada vegada hi hagi mésjoves que s’apuntin al gremi, «perquè llavors sí que podrem donar per fet que aquesta societat es creu tot el que diu sobre la crisi climàtica i la importància de consumir productes de proximitat».

No entén que es continuï relacionant els agrònoms «amb cuidar porcs o plantar enciams». Però no ho diu amb posat ofès. És incomprensió: «Tothom valora el producte de proximitat, però no en té ni idea del que hi ha darrere, de com ha arribat fins a la prestatgeria del supermercat. «Hi ha una desconnexió molt gran entre el camp i la ciutat». Tot això, adverteix, està generant un progressiu abandonament de la pagesia, perquè un petit agricultor «no es pot guanyar la vida amb marges econòmics tan ridículs». Per això, lamenta, «cada vegada hi ha més terres en menys mans», cosa que ja està passant en zones com el parc agrari del Baix Llobregat, on amb prou feines hi ha relleu generacional i uns quants es fan càrrec de les hectàrees de molts. ¿Però per què creuen que és fonamental la figura de l’enginyer agrònom? Allà va aquest jove de 24 anys: «És important per poder avançar en la gestió, la planificació, el disseny i la innovació tecnològica del medi rural, agrícola i alimentari del país». La