El Suprem anul·la una pena per violació a una menor
Els jutges obliguen a repetir el judici contra un veí d’un poble madrileny i ordenen analitzar les fotos d’Instagram de la denunciant.
Les publicacions d’una noia de 15 anys a Instagram poden ser claus per determinar la culpabilitat final d’un adult, el seu veí en un poble de Madrid, que va ser jutjat i condemnat a 12 anys de presó per violar-la al seu domicili el 2019. Si en el judici de La manada de Pamplona les publicacions a les xarxes de la víctima que van ser aportades per les defenses no van ser tingudes en compte a l’hora de dictar sentència, en aquest cas no es van valorar perquè no es va deixar la defensa aportar-les.
Malgrat que el presumpte agressor va ser trobat culpable per l’Audiència Provincial de Madrid i després pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJ), el Suprem ara ha donat la raó a la seva defensa i obliga repetir el judici perquè es tinguin en compte tant les publicacions de la noia a la xarxa social com l’anàlisi que en va fer un pèrit.
La sentència, dictada el 9 de desembre i a la qual ha tingut accés El Periódico de España, ordena remuntar les actuacions al moment de decidir-se l’admissió de les proves per part d’un tribunal integrat per jutges diferents dels que van adoptar la decisió al seu dia, a fi de garantir «els drets a la defensa eficaç i a un procés equitatiu». En espera d’un nou judici, l’home inicialment condemnat ha quedat en llibertat.
Dret vulnerat
Els lletrats van recórrer en cassació per trencament de forma, per haver-se lesionat el dret del seu client a un procés amb totes les garanties al denegar-se tota la prova de descàrrec. L’alt tribunal no considera ara que s’hagi d’acollir tota la prova proposada, però sí que entén que es va vulnerar el dret de defensa a l’impedir-se aportar les pericials – mèdica i psicològica– i la documental relativa a les informacions pujades a les xarxes socials per la menor després de denunciar l’agressió.
La sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Javier Hernández –un dels últims a arribar a la Sala Penal–, ha sigut recolzada pels seus companys Julián Sánchez Melgar, Ana María Ferrer, Pablo Llarena i Eduardo de Porres.
En els seus fonaments jurídics, assenyala que «l’objecte de les proves defensives inadmeses girava de forma essencial sobre una estratègia legítima, raonable i proporcionada de qüestionament de la credibilitat de la presumpta víctima i de la fiabilitat de les informacions aportades per aquesta».
Afegeix que els mitjans que es pretenien fer servir per a això, «a més de respectuosos amb els límits constitucionals», i sense perjudici del valor probatori que se’ls pogués haver atorgat, eren «necessaris i idonis». «Sense la seva
A diferència de ‘La manada’ de Pamplona, ara les publicacions a les xarxes sí que es tindran en compte
pràctica es va fer extremadament difícil, si no impossible, obtenir o procurar l’esmentat objectiu defensiu mitjançant altres mitjans de prova», raona l’alt tribunal.
La resolució admet que les dades personals que es pretenien aportar al procés i que van servir de base per elaborar el dictamen pericial inadmès afecten la intimitat de la noia, però afegeix que «van ser divulgades a les xarxes socials d’accés públic per la mateixa interessada, cosa que redueix significativament l’expectativa de privacitat davant els tercers que poguessin haver accedit a les esmentades xarxes».
n