‘Tres’ o quan la dissincronia sonora s’apodera de tu
El director barceloní Juanjo Giménez presenta a Sitges ‘Tres’, neguitós exercici sobre una dona ‘fora de sincro’ protagonitzat per Marta Nieto.
Es diu C (Marta Nieto) i és una dissenyadora de so que té com a feina gravar efectes, editar-los i barrejarlos. L’estudi de gravació és el seu refugi davant les difícils relacions que manté amb l’exparella, la mare i els companys de feina fins que un dia descobrirà que, com si ella mateixa fos una pel·lícula més sonoritzada, el cervell li ha començat a processar el so més tard que les imatges que veu. Aquests són els neguitosos fonaments sobre els quals sustenta Tres, fascinant drama sobre una dona «fora de sincro» del director barceloní Juanjo Giménez, presentat ahir a competició a Sitges.
«En la idea original el protagonisme no requeia en ella, sinó que la protagonista era la dissincronia mateixa. Després vaig decidir associar-la a un personatge, i que la dissincronia externa es convertís en reflex de la seva dissincronia interna. És una dona que ha perdut el seu centre; no viu el present, i està descol·locada», afirma Giménez, flamant Palma d’Or a Cannes i candidat a l’Oscar pel seu curtmetratge Timecode, en la seva visita ahir a Sitges. En veritat, el que té el personatge no és exactament un superpoder sinó una anomalia que tant li impedeix la comunicació com li permet sentir i recollir totes aquelles paraules perdudes en el passat immediat. Una cosa fascinant i neguitosa com la mateixa pel·lícula
En aquest sentit, el director barceloní admet que construir una pel·lícula a partir de «la falta de sincronització en el so» era un autèntic repte. «És una cosa que rebutgem, ja que quan veiem imatges fora de sincronia intentem que tot quadri. Basar l’estructura dramàtica en això sabíem que era un risc». El director n’ha posat com a exemple quan parlem per Skype o per Zoom «amb el temps d’espera que hi ha des del moment en què dius alguna cosa i la persona amb qui parla la sent». Un fet accentuat per la pandèmia i les perpètues connexions a distància. «En efecte, avui dia el delay forma part del nostre món», sentencia Giménez.
Al límit de la bogeria
Al seu costat, Marta Nieto assegura que el seu personatge «és el més fantàstic que he interpretat mai». La protagonista de Madre afirma que l’experiència per fer Tres va «fregar la bogeria, la paranoia, perquè era imaginar que estaven passant coses que després no sabia com quedarien. La veritat és que el resultat final és meravellós. Tres és una joia, molt original, preciosa».
Tres és la primera aproximació al gènere de Giménez, que va avançar ahir que ja està treballant en un nou curtmetratge tot i que no «tindrà un toc fantàstic», malgrat que s’hi sent «molt a gust».
n