L’espai secret de la infància
Eskil Vogt, coguionista habitual de Joachim Trier (‘Oslo, 31 de agosto’, ‘Thelma’), explora una visió realista i dolorosa del cine fantàstic a ‘The innocents’, història de nens amb habilitats especials presentada ahir a concurs a Sitges.
Eskil Vogt és conegut, sobretot, com a coguionista regular de Joachim Trier, el brillant director de Reprise, Oslo, 31 de agosto o la premiada a Sitges Thelma, amb la qual el duo d’amics va saltar dels drames intimistes al cine fantàstic i va arrabassar dibuixant un retrat de jove bruixa moderna. El gènere va donar permís a Trier per ser, si és possible, encara més estilitzat i visual i apartar temporalment les tècniques més literàries. Una cosa que devia sembrar una llavor de sana enveja a Vogt: després del cerebral drama Blind, torna com a director amb el terror d’infància The innocents (Oficial Fantàstic Competició).
En aquest inquietant, gairebé traumàtic, relat iniciàtic, la petita Ida (Rakel Lenora Fløttum) es muda amb el seu pare, la seva mare i la seva germana gran, Anna (Alva Brynsmo Ramstad), que té un autisme agut, a un bloc d’apartaments al costat d’un bosc. Tot i que és estiu i molts se n’han anat de vacances, no tarda a fer amics, i amics especials, amb curioses habilitats: Ben (Sam Ashraf) mou objectes amb la ment; Aisha (Mina Yasmin Bremseth Asheim) sent els pensaments aliens, incloent-hi els d’Anna, que té un món interior malgrat no poder-lo expressar en veu alta. Seguim de prop, molt a prop, aquests nens durant el seu estiu de corrupció, un lent crescendo inexorable en el qual mai es perden de vista les conseqüències realistes.
Tot i que des de lluny ho pugui semblar, això no és cap fosca versió de Spiderman o X-Men, en primer motiu «perquè aquestes històries són metàfores de la pubertat, no de la infància», apunta Vogt. Tot i que va prendre referències del cine (El espíritu de la colmena) i el còmic (Domu, de Katsuhiro Otomo), el director es va inspirar sobretot en els seus propis fills: «Quan anava a buscar-los a l’escola o l’escola bressol, sempre hi havia un moment en què els veia jugant amb altres nens i era incapaç de reconèixer-los. Eren altres nens. Després em veien i ja començaven a actuar com els meus fills. És intrigant saber que tenen una vida paral·lela de la qual no et parlen. Volia explorar aquest espai secret de la infància».
Eludir els clixés terrorífics
Treballant i explotant la càlida llum de l’estiu, Vogt aconsegueix, amb ajuda del director de fotografia Sturla Brandth Grøvlen (Otra ronda), eludir clixés terrorífics. «Gairebé tot el gènere treu profit de la nostra por de la foscor. I continua funcionant, no ho nego, però la meva pel·lícula tracta sobre la infància i havia d’utilitzar els colors rics de l’estiu, tons de pell bonics, la llum del sol... A l’estiu noruec es fa de nit a les deu; no colaria que els nens estiguessin solts per allà després d’aquella hora. Hi ha pocs exemples de terror diürn, però vaig voler arriscar-me».
En les seves estimades col·laboracions, Vogt i Trier solen parlar de personatges insegurs sobre si mateixos o atabalats per no ser capaços de consumar el seu potencial. Cada personatge central de The innocents fa, per bé i sobretot per mal, algun important pas endavant. «Tot un canvi. Fins i tot la passiva Ida acaba sent més proactiva. Si ho comparo amb els meus anteriors guions, això és... ¡una pel·lícula d’acció!».
«Hi ha poc exemple de terror diürn, però m’he volgut arriscar», afirma el director