Context Homer Simpson i l’assemblea del Barça

Joan Laporta, els seus avaladors i Ferran Reverter, el CEO blaugrana, s’hi juguen molt, molt, en l’assemblea de diumenge.

És temps de plegar veles, no sigui que l’assemblea de diumenge vinent els tombi el crèdit dels crèdits, el de 525 milions d’euros i l’avanç de 1.500 milions més (sí, ja ho sé, aquest es tornarà només quan l’Espai Barça generi ingressos).

I si cal plegar veles i, durant els 15 dies previs a l’assemblea decisiva (impossible de perdre quan l’Steve Jobs del Barça, Ferran Reverter, repeteixi la seva exposició impecable de la gestió «nefasta i improvisada» de Josep Maria Bartomeu, després «legalitzada» per La Liga), cal amagar, a Menorca, Enric Masip (un amic meu va estar a punt d’atropellar-lo, dissabte passat, a les 8.30 hores quan feia fúting, és clar, vestit de blaugrana), s’amaga i punt.

Cal treure davant els mitjans la flor i nata de l’staff blaugrana, tot i que, després del primer discurs de Reverter, el que va aparèixer va ser Joan Laporta al micròfon de Jordi Baste, afegint encara més realitat virtual al món de Yupi en què habita des que va tornar a la presidència del seu estimat club. De veritat, de vegades, quan sento Laporta dir que esperava que Leo Messi jugués gratis (mentre Samuel Umtiti cobra desenes de milions per no jugar un minut), em ve a la ment la frase que un dia vaig sentir pronunciar a Homer Simpson: «Soc un home màgic del país feliç de la casa de la gominola del carrer de la piruleta».

Es tracta d’anestesiar el soci i compromissari. Es tracta de tirar l’assemblea endavant. Es tracta de demanar als mitjans de comunicació que els ajudin. I, com a avantsala, comencem a oferirlos entrevistes amb els grans popes. Insisteixo, comencem per

Laporta i el seu món irreal quan davant Basté va dir que Goldman Sachs els deixarà la barbaritat de 2.000 milions i no tindrà res a dir, ni decidir, ni opinar. Ja, sí, segur. Del carrer de la piruleta.

Després, permetem que TV-3 entri, a l'estil Bertín Osborne Mi casa es la tuya, a la finca d’Eduard Romeu, a Osona, vice president econòmic, que té com a soci Goldman Sachs a Audax Auditores. I digui que hi haurà diners per fitxar i, més important (i inquietant, doncs ¿no quedem que

La feina de ‘Barto’

era una vergonya?), que igual firmem l’acord amb CVC. Si el canvien. Ja.

Després, Rafa Yuste surt a Mundo Deportivo i demana ajuda a la premsa, de l’honestedat de la qual ha dubtat el seu brillant CEO (¿on era el Col·legi de Periodistes?), i diu que allò de Haaland és lluny. Ja ho dèiem tots, ja.

I, finalment (perdó, encara queden cinc dies abans de l’assemblea, hi ha temps que continuïn apareixent popes per convèncer el soci), sorgeix la vicepresidenta Elena Fort, que en el seu temps havia criticat Goldman Sachs (Koeman, CVC, Goldman Sachs... tot era horrible i ara tot és formidable), i diu que el préstec de 1.500 milions és assumible. «És veritat –va dir Fort a RAC-1– al seu dia vaig ser bastant crítica amb Goldman Sachs però, una vegada analitzat, és un acord absolutament assumible».

Que no pateixin, ho guanyaran tot en l’assemblea. Barto els ha fet la feina.