Amb llambordes i sorpreses
La pròxima ronda francesa es presenta oficialment demà a París. No obstant, aquest diari ja ha pogut saber que el traçat recorrerà quatre països. La sortida, a Dinamarca, serà la més llunyana de la història de la prova. Pujarà per Alpe d’Huez i Hautacam, i hi haurà una novetat pirinenca.
El Tour 2022, que es presenta demà a París, recorrerà quatre països (Dinamarca, Bèlgica, Suïssa i lògicament França), quedarà marcat per les llambordes de la París-Roubaix en la cinquena etapa i passarà per les principals serralades franceses (Vosges, Alps, Massís Central i Pirineu) amb sis arribades en alt i dues contrarellotges, a l’inici, als carrers de Copenhaguen, i a un dia de París, en el departament de Lot, al nord de Tolosa.
Aquest diari ha pogut ja reunir el traçat del Tour 2022 després de consultar les edicions digitals dels principals diaris regionals francesos (La Voix du Nord, L’Est Républicain, Le Dauphiné i La Dépêche du Midi), així com la web de l’emissora France Bleu i la pàgina especialitzada en ciclisme de Velowire, que ha confirmat ja tots els finals d’etapa i que fa més d’una dècada que no erra el recorregut abans de la seva presentació oficial a París.
Així mateix, els finals d’etapa i les tres jornades de descans – l’any que ve una més a causa del trasllat des de Dinamarca fins a França– s’estableixen després de comprovar les reserves online de la cadena Accor (Novotel, Mercure i Ibis), que és la que utilitza generalment el Tour perquè pernoctin equips, direcció i caravana a les ciutats candidates a acollir la carrera. Els dies assenyalats ja no queden gairebé habitacions i la poca oferta que s’ofereix s’efectua a un preu moltíssim més car que la resta del mes de juliol.
Així, ja es pot concretar que el Tour descansarà a Lilla, després de tornar de Dinamarca (4 de juliol, primer dilluns al sol francès), Morzine (dilluns, dia 11) i Carcassona-Narbona (dilluns, 18). A Dinamarca, en la .que serà la sortida més llunyana de França des de la creació de la prova el 1903, hi haurà tres etapes, ja oficialitzades per l’organització, en una sortida que estava prevista per a aquest any però que es va ajornar a causa de l’Eurocopa i la pandèmia.
Ja a França, després d’un passeig entre Dunkerque i Calais, s’afrontarà la gran cita amb les llambordes, confirmada per La Voix du Nord, entre Lilla i Wallers al costat del famós bosc d’Arenberg. Es trepitjarà la Valònia belga i s’anirà cap a la Planche des Belles Filles (Vosges, arribada del 8 de juliol ratificada per France Bleu), on el 2020 Tadej Pogacar va deixar fora de combat Primoz Roglic i li va treure el jersei groc a un dia de París tot i que en una contrarellotge.
Des d’allà es prendrà el camí cap als Alps passant per Lausana (Suïssa). Després de descansar a Morzine s’arribarà a la famosa estació de Megève vorejant el Mont Blanc. Serà abans de les dues arribades alpines en alt (constatades per Le Dauphiné) a Granon, en el domini esquiable de Serre Chevalier, on va guanyar Eduardo Chozas el 1986, i a Alpe d’Huez, el 14 de juliol, festa nacional francesa, cosa que fa preveure una allau de públic en els famosos 21 revolts.
La campanada pirinenca
Després s’efectuarà una transició a Saint Étienne per dirigir-se a Mende i afrontar els tres quilòmetres de pujada fins al seu aeròdrom on han guanyat Purito Rodríguez (2010) i Omar Fraile (2018, última victòria espanyola).
La tercera setmana, amb la caravana de la carrera descansant dividida entre Narbona i Carcassona, acollirà tot el protagonisme pirinenc (igual com aquest any el Pirineu arribarà després dels Alps) amb una arribada a Foix i dos finals en alt (Peyragudes i Hautacam) avançats per La Dépêche du Midi.
L’etapa de Peyragudes finalitzarà en el seu altiport, on es va rodar el 1997 una de les més famoses escenes de l’entrega de James Bond El demà no mor mai, protagonitzada per Pierce Brosnan. Serà la mateixa meta del 2017, amb rampes del 17%, on Chris Froome va perdre uns segons i es va originar certa polèmica perquè Mikel Landa, llavors el seu gregari, no el va esperar, tot i que la veritat poc hauria pogut fer.
L’etapa reina, entre Lourdes i el cim d’Hautacam (on el 1996 Miguel Induráin es va acomiadar de la sisena victòria consecutiva) pujarà el clàssic Aubisque abans de presentar Spandelles a la societat ciclista. Després arribarà la crono de Rocamadour abans de París (24 de juliol).