L’invent de l’ascensor

Igual com passa amb els blocs actuals, no totes les ‘insulae’ romanes tenien la mateixa categoria. A més, era habitual que la gent amb menys diners residís a les plantes superiors dels edificis. Aquest sistema va perviure durant segles, fins que amb l’invent de l’ascensor es van reorganitzar els habitatges verticals i els rics van pujar a l’àtic. cas del famós polític i filòsof Ciceró, que segons explicava a la seva correspondència, utilitzava les rendes per pagar els estudis del seu fill.

Després de Roma va venir l’edat mitjana. La primera part va estar caracteritzada per una major presència des nuclis rurals, però amb el pas dels segles i l’augment del comerç, les ciutats van anar guanyant força. I com més creixien, més ho feia el preu dels lloguers. L’historiador Le Roy Ladurie ja ho va demostrar fa cinquanta anys pel cas francès. Entre els segles XV i XVIII, l’ascens va ser constant, mentre que el poder adquisitiu dels llogaters quedava estancat. Només quan hi havia crisis o guerres es produïen reajustaments.

No cal dir que amb la revolució industrial, la situació va empitjorar. Barcelona pot servir d’exemple. Calia mà d’obra, però trobar un pis era impossible. N’hi havia pocs i eren caríssims. Els treballadors vinguts tant de l’interior de Catalunya com de diferents punts de la geografia espanyola tenien dues opcions: compartir pis entre diferents famílies (cosa que ja passava a la Roma antiga) o tenir la seva pròpia barraca. D’aquesta part de la història recent no cal donar-ne gaires detalls perquè per a molts dels nostres lectors és part de la seva pròpia biografia o de la dels seus avantpassats més recents.

A partir de la dècada dels setanta va semblar que la situació podia canviar, quan es va afavorir la compra d’habitatges; però en canvi ara no només hi ha lloguers cars, sinó també hipoteques impossibles.

n