L’FMI millora la previsió de dèficit per a Espanya però empitjora la de deute
> L’organisme preveu un desfasament entre els ingressos i les despeses del 8,6% del PIB aquest any L’entitat veu justificat el passiu per la pandèmia
L’endemà de presentar unes previsions econòmiques en les quals ha calculat que l’economia d’Espanya creixerà un 5,7% aquest any, el Fons Monetari Internacional gira els ulls cap als comptes públics. En el seu informe Monitor Fiscal, l’organisme millora les seves previsions de dèficit per al país, però els seus números són pitjors en el cas del deute. El desajust entre la despesa i els ingressos públics espanyols se saldarà quan acabi el 2021 en un dèficit del 8,6% segons l’FMI. És un percentatge que millora les previsions que l’organisme va fer a l’abril (9%) però que supera el 7,6% que va calcular al setembre el Banc d’Espanya.
No són les pitjors perspectives de la Unió Europea, on l’FMI preveu dèficits més elevats aquest any a Itàlia (10,2%) i França (8,7%), però estan per sobre de la mitjana de la zona euro (7,7%). A més llarg termini els comptes espanyols són els més complicats entre les principals economies europees, ja que, tot i que l’FMI també ha revisat a l’alça les seves perspectives de dèficit per a l’any vinent (5% davant el 5,8% que va estimar a l’abril) els números vermells continuen calculantse en el 4,3% el 2026.
També en termes de deute, les previsions d’Espanya superen la mitjana de la zona euro, tot i que van en línia amb les de les economies avançades. El Monitor Fiscal ha empitjorat les seves previsions per a aquest 2021 i si a l’abril calculava que el deute seria del 118,4% del PIB ara estima que serà del 120,2%, lleugerament superior al 119,9% amb què Espanya va tancar el 2020. Tot i que aquest deute descendiria fins al 111,64% el 2022, hi haurà pujades posteriors, i el 2026 es continua anticipant un endeutament del 117,5%, molt per sobre de la zona euro (92,2%) i només per darrere de Grècia.
El cas espanyol no és aïllat. A l’informe de l’FMI s’assenyala que el deute ha crescut de forma històrica i ha pujat a nivell global el 2020 un 14% fins als 226.000 milions de dòlars, l’augment més gran registrat mai, amb les economies avançades contribuint més del 90% a aquesta acumulació de deute i 88.000 milions del total provinents de deute públic, a prop del 100% del PIB global. I l’organisme considera l’augment del deute «totalment justificat per la necessitat de respondre a la pandèmia» de Covid.
Atenció al deute privat
L’informe presentat ahir a Washington, que assenyala que els grans paquets fiscals anunciats o aprovats per la Unió Europea i els EUA podrien afegir 4,6 bilions de dòlars al PIB global entre 2021 i 2026, adverteix també que «els riscos en les perspectives fiscals són elevats» i demana prestar atenció al deute privat, que pot acabar elevant el deute públic.
El deute es dispara a nivell global el 2020 un 14% fins als 226.000 milions de dòlars
Apressa també a «reconstruir matalassos fiscals» i assenyala que «serà crític assegurar transparència i responsabilitat».
L’FMI demana «més inversions en capital físic, educació i xarxes de protecció social i més recolzament per a nova formació i recol·locació de treballadors en nous i millors treballs» i assegura que «és clau un desenvolupament sostenible i inclusiu en tots llocs, que ha de ser verd i digital».
A l’analitzar el creixement mundial l’FMI assenyala amb preocupació la gran bretxa que la pandèmia ha obert globalment. L’escassa disponibilitat de vacunes ha frenat als països més pobres el creixement. Monitor Fiscal calcula que aquest any cauran en la pobresa entre 65 i 75 milions de persones més del que ho haurien fet sense la pandèmia.