La banca porta el Líban a l’abisme
El malbaratament i la corrupció del sector que va ser ‘la Suïssa del Pròxim Orient’ són causa d’una de les pitjors crisis econòmiques des del segle XIX. La lliura local s’ha devaluat un 84% mentre les entitats no permeten a la ciutadania accedir als seus estalvis, que s’han evaporat en gran part.
Un mosaic d’esquerdes travessa la pantalla congelada d’un caixer. La màquina no accepta cap targeta. La pols cobreix les tecles numerades mentre als peus del caixer una mare anima els fills a demanar almoina. Dins de les oficines del banc, no hi ha llum ni gairebé treballadors. El retrat es repeteix a les portes dels bancs de la capital del Líban. El col·lapse del sistema bancari és una realitat que fa dos anys que està estancada. Avui és la causa d’una de les pitjors crisis econòmiques des del segle XIX.
Tot va començar amb caixers escopint les targetes bancàries la tardor del 2019. Les màquines es negaven a proporcionar dòlars, encara que fes anys que la societat libanesa utilitzava la moneda nord-americana alhora que la lliura local. Des del desembre del 1997, després del final de la Guerra Civil libanesa, un dòlar equivalia a 1.507,5 lliures libaneses. Fa dos anys, les dècades de corrupció i malbaratament i la insostenibilitat de les seves fonts de finançament van provocar el col·lapse ja anunciat. El detonant del cop va ser la desacceleració de les entrades de divises fortes en el sistema bancari, de les quals depèn el Govern. Els més de mig centenar de bancs al país van veure com en tot just un mes els usuaris retiraven uns 3,8 milions de dòlars. Amb una diàspora molt més gran que la seva població, l’economia i el sistema financer libanesos depenen d’aquestes remeses, que ara fan el camí invers. Hi ha més dòlars sortint del país que entrant.
El 70% de la població libanesa ja viu per sota del llindar de la pobresa
País endeutat
Les condicions que els bancs libanesos havien ofert per atraure la moneda estrangera –lleis de secret bancari, exempcions d’impostos, taxes d’interès elevades– van caure sobre si mateixes. Ara, la banca del país deu uns 77 milions d’euros. Des de finals del 2019, la ciutadania no pot accedir als estalvis, ja que els bancs no permeten retirar els diners dels seus comptes. La devaluació de la moneda en un 84% ha provocat que tot i que puguin treure els dòlars del banc, només obtindran el 16% del seu valor inicial. Així el Líban és un dels països més endeutats del món. El deute públic respecte al PIB va ser d’un 171,7% el 2020. A més, el seu col·lapse ha esquitxat els països veïns i augura els fantasmes d’una fallida regional. Entre 20.000 i 42.000 milions de dòlars de dipositants sirians estan atrapats al Líban, cosa que agreuja la crisi econòmica que ja viu el país en conflicte. Al seu torn, el 20% de les divises del Iemen, uns 240 milions de dòlars, estan bloquejades en bancs libanesos. Hi ha poques probabilitats que aquests milions es recuperin ja que la banca del Líban no té fons per pagar els imponents. Amb el nomenament del nou Govern, la ciutadania libanesa tenia certa esperança que s’anomenessin representants disposats a resoldre aquests problemes. Però la investidura de Yusef Khalil com a ministre de Finances va ser un altre cop dur per a una societat en què el 70% ja viu sota el llindar de la pobresa. Khalil va ser un dels arquitectes de l’enginyeria financera que va provocar el col·lapse bancari. També és l’aliat de Riad Salameh, el governador del Banc Central durant els últims 30 anys, el nom del qual ha aparegut als Papers de Pandora.
Aquest nou Executiu té la tasca de reprendre les negociacions amb el Fons Monetari Internacional (FMI) sobre un paquet de rescat. El juliol del 2020, les converses van col·lapsar després que els parlamentaris i els bancs s’oposessin al pla del Govern anterior al no estar d’acord sobre el valor de les pèrdues financeres. La banca, aplaudida pels seus diputats aliats, no volia pagar tant. Mentrestant, la comunitat internacional exigeix aquest pla de rescat com a requisit previ per a l’ajuda al desenvolupament. Però molts libanesos es pregunten com els trauran de la crisi aquells mateixos que la van crear amb la seva corrupció, el seu malbaratament i els seus incomptables delictes financers. Cada matí, els libanesos consulten a quant està el canvi del dòlar a la lliura i, per a aquells amb un salari que es manté en la moneda local, quin és el valor real del seu dia de treball. Els preus no han tardat a adaptar-s’hi i la inflació està desbocada.
Misèria i fam
Diverses manifestacions davant els bancs han escenificat l’embafament del poble libanès, incapaç d’accedir als seus propis diners. Davant l’absència de dòlars, els bancs permeten retirar lliures al canvi de 3.900 lliures per dòlar. Mentrestant, al carrer la moneda nord-americana es ven a 17.000 lliures i tot es paga conforme a aquesta xifra. A la residència del primer ministre, encara continuen discutint sobre com presentar-se a les negociacions amb l’FMI, però els libanesos no poden esperar més. Les esquerdes dels caixers automàtics els han abocat a un abisme de misèria, gana i desesperació.