El Consorci de Serveis Socials va eludir justificar 100 milions
La nova gerència es va trobar que els exercicis del 2015 i el 2016 no estaven tancats ni havien sigut aprovats pel màxim organisme de direcció. No s’han trobat els expedients de contractacions anteriors al 2014, i per tant no es pot valorar l’abast de les
Els comptes del Consorci de Serveis Socials de Barcelona s’aproven cada any pel Consell de Govern, òrgan en el qual està representada la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. No obstant, no sempre ha sigut així. Els balanços econòmics dels anys 2015 i 2016, amb un pressupost de 50 milions cada un, no van ser aprovats pel consell de govern de l’entitat fins dos anys després, amb Joan Uribe de gerent, segons van confirmar a EL PERIÓDICO fonts de l’ens d’atenció social. «Aquells anys encara no s’havien tancat», van indicar, una cosa totalment inhabitual. El 2015 i el 2016, el gerent era Josep Pera (CiU) i l’organisme estava presidit per les conselleres Neus Munté i Dolors Bassa.
Aquesta situació es va produir l’any següent que la Sindicatura de Comptes revelés que el consorci havia tramitat la majoria de contractes de serveis sense publicitat, transparència ni concurrència pública per valor de 20 milions d’euros. L’any següent, el 2015, la Intervenció General de la Generalitat, òrgan fiscalitzador de l’Administració autonòmica, va constar que es continuava incomplint la normativa de negociació de contractes, alhora que va descobrir el pagament de sobresous no justificats. Precisament aquest any, els comptes no van passar pel màxim òrgan de direcció de l’entitat.
Sense auditories
Tampoc ho van fer en el 2016, any en què no consta cap auditoria de la Intervenció General. El consorci únicament ha publicat aquesta setmana en la seva pàgina web, després de la trucada d’aquest diari, un informe privat on es detalla les activitats de l’entitat. No entra a valorar aspectes com les contractacions, ni els sobresous, que la Intervenció General va tornar a treure de nou al seu informe del 2017. Precisament en aquest últim dictamen s’expressen altres anomalies: «No es disposa de manuals de circuit de caixa en què es determini l’ús d’efectiu i el control» i «es va executar una despesa per import de 957,840 euros per a la qual no es disposava de crèdit».
Fonts de l’actual direcció del consorci afirmen, a més, que no existeixen els «expedients físics» de contractacions anteriors al 2014, per la qual cosa és impossible conèixer l’abast de la situació irregular des que es va crear, el 2006.
No totes les recomanacions de la Sindicatura i la Intervenció per reparar les irregularitats detectades s’han implementat en l’actualitat, segons exposa un informe sobre el seguiment de les mesures proposades del passat 7 de juny. Tot i que la situació ha millorat en els últims anys, aquesta anàlisi reflecteix que encara queda camí per recórrer. El sindicat
CGT, que ha analitzat els dictàmens, ha anunciat que presentarà una denúncia davant l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Els auditors de la Intervenció afirmen que el consorci «ha donat compliment» a 25 de les 56 recomanacions sobre les «incidències» establertes a l’informe del control financer del consorci de l’exercici del 2019. És a dir, la meitat de les mesures. «Queden pendents de resoldre la resta d’incidències, que segueixen el calendari previst», destaquen. Adverteixen que les correccions que segons l’entitat han sigut implementades i en les quals no s’ha aportat documentació acreditativa «seran objecte de comprovació en futurs controls» i que queda pendent «el rescabalament de quantitats percebudes o justificades indegudament». Fonts del consorci van assegurar que a partir del juny passat van remetre a la Intervenció «evidències» de rectificacions ja consumades i que pròximament se’n comunicaran d’altres.
Entre els incompliments assenyalats en aquest informe definitiu de la Intervenció es troba des de l’aprovació d’instruccions de control dels saldos de caixa (recomana fer arqueigs periòdics), fins a establir procediments de control intern per evitar pagaments abans del registre de l’obligació corresponent, passant per altres qüestions d’índole comptable i de les retribucions dels empleats del consorci. Entre les millores, destaca un nou sistema informàtic per evitar fraccionaments de contractes menors o la dràstica reducció dels contractes de publicitat. Segons fonts del consorci, actualment només hi ha un contracte fet sense publicitat i està justificat degudament.
Borsa de treball
La contractació del personal laboral i la selecció és un altre dels punts per millorar. Els expedients de contractació d’empleats temporals no sempre inclouen la documentació que estableix la normativa del Govern català, alhora que la Intervenció recomana que la seva selecció es realitzi a través de la creació de borses de treball que compleixin amb els principis d’«igualtat, mèrit i capacitat i publicitat». La CGT, precisament, denúncia que després de sol·licitar primer el sindicat i després el comitè d’empresa la documentació administrativa dels cursos de promoció de la majoria dels caps de comandament, l’entitat els va contestar «que no disposa de les valoracions concretes d’aquesta selecció». Fonts del consorci remarquen que s’està negociant el funcionament d’aquesta borsa de treball.
Les auditories entre els anys 2014 i 2019 revelaven, a més, la contractació irregular per a la gestió de serveis. Al seu informe sobre el seguiment de les recomanacions, l’òrgan fiscalitzador de la Generalitat insisteix en algunes correccions. D’aquesta manera, aconsella que el termini inicial de la licitació de contractes de serveis socials «s’ajustin a les necessitats reals de la prestació» i que també s’estableixi «un sistema d’acreditació i homologació» d’empreses. Però, a més, insta que en la composició de les meses de contractació figuri un membre que ostenti el control pressupostari del consorci i que als expedients de pròrrogues de servei s’incloguin tots els documents legalment fixats (el consorci es compromet a fer-ho el 2022).
La Intervenció General va lamentar la falta de control en els moviments
Els balanços del 2015 i el 2016 no es van aprovar fins dos anys després