El moviment antidesnonaments denuncia 360 sancions
Les diverses PAH i el Sindicat de Llogateres parlen de «repressió» i exigeixen la retirada de les multes, que sumen més de 200.000 euros.
Desenes de persones d’entitats i col·lectius que defensen el dret a la vivenda van exposar ahir davant el Departament d’Interior de la Generalitat la «situació de repressió» que, segons denuncien, està patint el moviment. L’advocada Eva Pous, d’Alerta Solidària, va mostrar les xifres d’aquesta «repressió». En total, han documentat 364 multes, 351 de les quals en relació amb desnonaments, des del març del 2019 fins a l’octubre del 2021, per un valor total de 206.141 euros. Totes imposades per Interior i basades en la coneguda com a llei mordassa (llei orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana), concretament en els articles 36.4 (obstrucció), 36.6 (desobediència) i 37.4 (falta de respecte).
Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, va interpel·lar directament el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller Joan Ignasi Elena. Els col·lectius exigeixen «la retirada immediata de totes les multes, el compromís de no utilitzar la llei mordassa per multar persones que defensen la vivenda i que la Brimo dels Mossos no participi en l’execució dels desnonaments». «Els dos partits del govern diuen defensar la derogació de la llei mordassa, a la qual el 2014 ERC i CiU van presentar recursos d’inconstitucionalitat, però la continuen utilitzant contra el moviment per la vivenda», van remarcar els convocants.
Finalment, Lídia Soler, membre de la PAHC Bages, va demanar a tot el moviment per la vivenda que continuï «posant el cos en cada desnonament, davant la inacció dels governs i unes polítiques de vivenda absents». «La repressió no aturarà el moviment», va concloure.
Nova protesta
Des de la PAH denuncien també que Junts per Catalunya «vol retallar la nova llei antidesnonaments». Al juny, el grup promotor de la llei 24/2015 va presentar i va registrar, amb el suport d’una àmplia majoria parlamentària (ERC, Junts, En Comú Podem i CUP), la que havia de ser la nova llei antidesnonaments, que havia de restituir els articles suspesos pel Tribunal Constitucional.
El passat 20 de setembre va finalitzar la ronda de compareixences en el Parlament per fer aportacions al text registrat l’objectiu del qual és acabar amb milers de desnonaments (el 31 d’octubre finalitza la moratòria estatal). Durant les gairebé dues setmanes d’aquesta fase han comparegut al Parlament una àmplia representació de diferents actors: entitats socials, organismes o representants públics, experts, col·legis professionals, associacions i representants de la propietat, en què han aportat cada una la seva visió sobre la llei, que ara està en fase d’esmenes. «Malgrat el seu compromís inicial, Junts ha presentat importants esmenes, algunes de tan fonamentals com compensar econòmicament els desnonadors o canviar de nou la definició de gran propietari a 15 vivendes en comptes de 10, fent d’aquesta manera un pas enrere i deixant fora alguns casos de famílies vulnerables que van haver d’ocupar, posicionant-se al costat dels que desnonen», denuncien des de la PAH, que convoquen una concentració per avui a les 18.30 hores a Arc de Triomf.
Els activistes han sigut multats per desobediència, falta de respecte i obstrucció