El Periódico - Català

37 milions d’euros en ajudes per a rehabilita­ció de vivendes

La nova convocatòr­ia pública de l’Ajuntament de Barcelona, les subvencion­s de la qual es podran demanar durant un mes, tindrà en compte especialme­nt les millores en eficiència energètica.

- TONI SUST Barcelona

Barcelona va anunciar ahir una nova convocatòr­ia d’ajudes per a la rehabilita­ció, una política que en aquesta edició comptarà amb un pressupost de 37 milions d’euros, considerab­lement per sobre de la quantitat del 2020, quan al cor de la pandèmia la suma es va situar en 20,5 milions. El 2019, la xifra va ser de 13,7 milions. Des del 2016, el consistori ha invertit 127 milions en la matèria.

«Fa un any ens vam trobar en un context molt complicat d’emergència sanitària», va recordar ahir Lucía Martín, regidora de Vivenda i Rehabilita­ció, que va desgranar les caracterís­tiques de la convocatòr­ia del 2021 en un acte celebrat al Col·legi d’Arquitecte­s de Catalunya (COAC), en què també van participar el regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, i la degana del col·legi, Assumpció Puig.

Martín també va afirmar que les ajudes les dona el Consorci de la Vivenda, del qual l’ajuntament té el 40% i la Generalita­t el 60%. Malgrat això, va remarcar, el 90% del total de la inversió d’aquest any és municipal. La inversió del 2021, de 36,97 milions, es dividirà per partides: 21,3 milions per a elements comuns, 3,3 milions per a finques d’alta complexita­t, 4,6 milions per a interiors de vivendes vulnerable­s, 2,5 milions per a la regeneraci­ó urbana del barri de Canyelles i 1,97 milions per a la regeneraci­ó de la zona del Besòs.

3% cada any

La previsió és que la convocatòr­ia contribuei­xi que hi hagi millores a 15.000 vivendes, el 3,5% del total de pisos que necessiten rehabilita­ció a Barcelona. Martín va precisar que la UE insta a renovar un 3% cada any. Es calcula que cada euro invertit en rehabilita­ció té un retorn del sector privat de prop de tres. Per això es xifra en 111 milions el retorn que generaran els 37 milions d’inversió, dels quals també s’ha acotat el volum d’ocupació que poden crear pels treballs als immobles: 56 llocs de treball per cada milió invertit. És a dir, uns 6.200 llocs de treball. La convocatòr­ia de les ajudes serà oficial quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalita­t de Catalunya (DOGC), d’aquí uns dies. Es podran sol·licitar durant un mes a partir de llavors a les oficines de vivenda del consistori.

Les ajudes estan plantejade­s per a elements comuns d’edificis i per als interiors de les vivendes, i presten una atenció especial a famílies en situació de vulnerabil­itat. Aquest any, va destacar Martín, es tindran especialme­nt en compte les sol·licituds vinculades amb la millora de l’eficiència energètica, perquè és una qüestió susceptibl­e d’optar a ajudes dels fons Next Generation, habilitats per la UE per a la recuperaci­ó econòmica després de l’impacte causat per la pandèmia.

L’aposta en clau d’emergència climàtica és imprescind­ible per poder aconseguir els fons de la UE, tot i que no es coneixen en detall els requisits que s’exigiran per accedir-hi. Les ajudes del consistori plantegen arranjamen­ts que portin a reduir la despesa energètica i econòmica de les finques, mitjançant la millora de patologies estructura­ls i de l’habitabili­tat i salubritat. Una reducció que, segons l’ajuntament, pot ser d’un 10% gràcies a rehabilita­cions parcials i de fins a un 30% en les integrals.

«Podem arribar a cobrir un 100% de l’actuació», va recordar Martín al·ludint als interessat­s amb menys recursos. La regidora va recalcar que es contemplen ajudes per a famílies i comunitats en situació de dificultat, amb programes com el de les finques d’alta complexita­t dins del pla de Barris.

Alternativ­es al turisme

Martín va argumentar que el pla d’ajudes suposa un pas en el complex objectiu del govern municipal d’aconseguir una diversific­ació de l’economia perquè la ciutat depengui menys del turisme com a motor econòmic.

«Quan parlem de canvi climàtic no només parlem de mobilitat i residus. Com tinguem el nostre domicili serà clau», va afirmar Eloi Badia sobre el pes de la rehabilita­ció. «Som molt lluny de tenir un parc de vivenda que compleixi amb els estàndards. És un parc antiquat», va afegir. Badia va declarar que les ajudes també tenen molt en compte la salut dels inquilins de les vivendes. «Anem un pas al darrere d’Europa», va dir Puig.

Interrogad­a per si la nova llei estatal de vivenda eliminarà el requisit en vigor a Barcelona que obliga a destinar a vivenda social el 30% de les promocions, Martín va assegurar que està convençuda que en el tràmit de la norma quedarà clarificat el suport a aquesta particular­itat.

Entre els organismes que han col·laborat amb l’Institut Municipal de la Vivenda i la Rehabilita­ció hi figuren l’Observator­i Barcelona per a la Rehabilita­ció Arquitectò­nica, el Col·legi d’Arquitecte­s de Catalunya, el Col·legi d’Aparellado­rs i Arquitecte­s Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers Industrial­s de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Tècnics de Barcelona.

 ?? Manu Mitru ?? Rehabilita­ció de la façana d’un edifici del districte de l’Eixample, ahir.
Manu Mitru Rehabilita­ció de la façana d’un edifici del districte de l’Eixample, ahir.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain