Cinc adolescents revisen ‘Les verges suïcides’ al Lliure
¿Què dirien avui les germanes Lisbon protagonistes del film de Sofia Coppola? Alícia Gorina ho investiga al Lliure de Montjuïc amb un muntatge de creació en clau actual.
¿Què dirien avui les germanes Lisbon protagonistes de Las verges suïcides (1999), òpera prima de Sofia Coppola basada en una novel·la homònima de Jeffrey Eugenides? ¿Pensen igual les adolescents catalanes d’avui que aquelles noies americanes? ¿Quant ha canviat la societat en aquests 20 anys? La directora Alícia Gorina (Watching Peeping Tom, Solitud) es va embarcar en un interessant procés de creació per esbrinar-ho a Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om. La seva primera sorpresa va ser descobrir que la majoria de les actrius seleccionades per interpretar el seu muntatge no coneixien la pel·lícula que tant la va impactar.
Avui el Lliure de Montjuïc dona veu a cinc adolescents amb molt a dir. Les joves Alícia Falcó, Blau Granell, Roc Martínez, Abril Pinyol i Lea Torrents van sortir d’un càsting «molt dur», segons expliquen. Gorina va rebre 300 sol·licituds però només va realitzar proves individuals a unes 50 noies. D’aquestes, només algunes van ser escollides per realitzar proves col·lectives, clau per buscar cert equilibri de grup. «Hi havia molt talent i va ser difícil escollir», indica Gorina. «Necessitava cinc actrius segures de si mateixes», afirma la directora. «Gent amb molta energia, que pogués aportar-nos molt, posar-nos en dubte. Noies amb recursos actorals perquè, tot i que aquesta no és una obra de teatre convencional, necessitava gent capaç d’explicarse amb naturalitat».
La dramatúrgia s’ha creat a partir de les idees, sentiments i pensaments expressats durant el càsting combinat amb la inspiració d’altres veus com Jeffrey Eugenides, Albert Camus, Donna Haraway, Paul B. Preciado i Greta Thunberg, entre altres. El muntatge no pretén donar veu a una generació «perquè això seria impossible» però sí mostrar noies amb estils de vida diferents però amb certa consonància. «Tot i que cada una té la seva personalitat buscava que totes formessin un tot, perquè les germanes Lisbon també feien la sensació de ser un únic personatge».
El film narra com en un barri residencial dels anys 70 en el que sembla una família perfecta amb cinc filles tot s’enfonsa quan la petita de 12 anys se suïcida. I no serà l’única. Les verges suïcides va deixar Gorina en estat de xoc quan la va veure fa 20 anys. Gairebé totes les escollides no havien vist mai la pel·lícula abans del càsting, no així els actors que interpreten els pares a l’obra, Joan Carreras, flamant premi Max per Història d’un senglar, i Mia Esteve. «A l’obra som una projecció del que elles veuen i pensen sobre els adults», expliquen. Uns personatges estereotipats i terrorífics a ulls de les seves filles en la ficció.
¿Se suïciden avui les noies per càstigs que consideren injustos encara? «Les germanes Lisbon no se suïciden només per això sinó per la idealització que es fa d’elles», considera una de les protagonistes del muntatge. «Se senten oprimides», afegeix una altra.
Relació pares-fills
Opinen que els problemes entre el món dels pares i dels adolescents no han canviat gaire en aquests 20 anys. En aquesta nova versió s’afegeixen temes com el canvi climàtic i es toquen aspectes com els abusos sexuals, les inseguretats, les relacions, el gènere i la família. «L’obra pot agradar a la gent jove però recomano al públic adult que vingui a escoltar-nos dues hores perquè entengui el nostre dia a dia», exposen les intèrprets. I recomanen anar-hi «amb la ment oberta» i «amb ganes d’aprendre coses. Sovint els grans es tanquen en banda i passen d’escoltar-nos. Es planten sense més ni més».
nMontserrat Torrent (Barcelona, 1926), degana dels organistes als seus 95 anys, ha sigut distingida amb el Premio Nacional de Música que atorga el Ministeri de Cultura en la modalitat d’interpretació. Torrent és una de les intèrprets en actiu més longeves que ha fet carrera en un territori tradicionalment reservat gairebé exclusivament a homes. Aquesta pionera va encapçalar la renovació del món de l’òrgan a Espanya. El premi està dotat amb 30.000 euros. La mateixa quantitat rebrà Gabriel Erkoreka (Bilbao, 1969), Premio Nacional de Música en la modalitat composició. El jurat va destacar la projecció internacional de la seva música i la «brillantor» de la seva trajectòria com a creador, a més de «la riquesa del seu llenguatge compositiu en el qual destaca la personal fusió de la sonoritat d’instruments tradicionals bascos» en obres com Zuhaitz o Basalt.
De Torrent, el jurat va lloar la seva capacitat per treballar en àmbits «tan diversos» com la interpretació, investigació i divulgació, que l’ha portat a ser una de les intèrprets en actiu «més longeves del món». Els membres del jurat van destacar també la seva tasca com a docent «capaç de crear una escola que ha inspirat noves generacions d’organistes durant dècades» i va remarcar la seva feina «incansable» per recuperar repertori històric i restaurar òrgans. Un d’aquests exemples és el de l’església Sant Felip Neri de Barcelona.
Als anys 70 va pilotar la renovació al món de l’òrgan, que havia entrat en decadència després de la Guerra Civil. Va ser nomenada, per concurs, catedràtica d’òrgan del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on va treballar fins al 1991, any en què se li va concedir el títol de catedràtica emèrita. Tot això sense oblidar mai la seva carrera com a concertista dins i fora d’Espanya.
La directora ha creat l’obra a partir de les idees de les joves actrius catalanes
n
Chavela Vargas) i Ullsclucs, i la fusió guineanocatalana de Nakany Kanté amb So de Cobla. L’entesa formada per Elvira Prado-Fabregat, Carles Viarnès, Míriam Encinas-Laffite i Laia Fortià s’endinsarà en l’imaginari de Víctor Català en un espectacle immersiu a la Capella del Rapte, i Roba Estesa exhibirà el seu Roba permanent a la sala Stroika, que també acollirà la francoxilena Ana Tijoux. Aquesta parcel·la internacional s’anota presències com Marina Satti, cantant grecosudanesa, i el francomarroquí Walead Ben Selim. Més enllà de la música, propostes com l’espectacle de dansa de Cesc Gelabert i Israel Galván, Soliloquios, al Museu de la Tècnica.
Homenatge a Jordi Fàbregas
La mirada juvenil a la cultura d’arrel és l’objecte del documental Arrel, dirigit per Ester Plana i Quim Rutllant, que es presenta en el marc de la fira. Més enllà dels concerts, la mostra reserva l’habitual àrea professional, al Pati del Casino, que atraurà institucions i programadors. Àgora comercial d’una edició el pòrtic de la qual el va posar, diumenge, l’homenatge a Jordi Fàbregas, el carismàtic impulsor i director del Centre Artesà Tradicionàrius, mort als 69 anys al gener.
n