Els eterns de la tele catalana
Un manifest dels comitès d’empresa i sindicats reclama la renovació dels càrrecs de la CCMA. Núria Llorach, la seva presidenta en funcions, i Vicent Sanchis, director de TV-3, responen.
Un manifest impulsat a finals de setembre pels comitès d’empresa i consells professionals de TVC (l’ens que engloba TV-3, El 33 i la resta de canals de la Generalitat) i Catalunya Ràdio; els sindicats CCOO, CTTVC, CUT i SPC, i el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), presentat al Col·legi de Periodistes, reclamen la urgent renovació dels càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), els membres de la qual estan en funcions des de fa anys. Denuncien, entre moltes altres coses, que hi ha una «falta de voluntat política» i assenyalen els aspectes que cal canviar pel futur i la qualitat dels mitjans públics. El director de TVC, Vicent Sanchis, i la presidenta en funcions de la CCMA, Núria Llorach, responen a EL PERIÓDICO sobre cinc punts clau.
RENOVACIÓ.
Els signants insisteixen que els càrrecs de la CCMA necessiten ser renovats «en un procés que superi les quotes de partit» i atribueixen l’ajornament a «una falta de voluntat política». Núria Llorach porta en funcions des del 2018, ja que el seu mandat era de sis anys. El cas de Vicent Sanchis és diferent. «A mi em va escollir el Consell de Govern i mentre tingui la seva confiança, treballo amb normalitat absoluta». Dit això, aclareixen que és el Parlament el que ha de moure fitxa. «Continuarà escollint els càrrecs del Consell de Govern de la CCMA el Parlament i, per tant, seran més o menys polítics en funció del que escullin els diputats. En el cas del director, ara es farà per concurs públic». I serà el Parlament el que decideixi les clàusules del concurs i les persones més idònies. «Que el Parlament esculli el Consell i aquest als directors dels mitjans sembla la forma més raonable», afirma el director de TVC. «En el cas del Consell del Govern és cada sis anys perquè no coincideixi amb les renovacions polítiques i perquè no estigui polititzat», afegeix la presidenta de la CCMA.
MOLT POLÍTICS.
Els professionals apunten a la necessitat que la CCMA estigui en mans d’«un equip de professionals de la comunicació: periodistes, especialistes en comunicació, enginyers...», i que «el pastís no se’l reparteixin entre els partits polítics». Sanchis respon amb una altra pregunta. «¿És que fins ara no ha sigut així? Perquè gent que recolza aquest manifest ha tingut càrrecs d’importància dins de la CCMA. ¿Qui els ha escollit a ells i com? ¿No eren professionals? Si no ho eren, no poden demanar que siguin professionals. I si ho eren, no s’entén què demanen». Segons Llorach: «En tot cas els periodistes són a la redacció. El que fa el Consell de Govern és gestió pública, per tant, la llei del Parlament no diu que hagin de ser periodistes. Perquè, al final, administren una empresa».
COMPETITIVITAT.
En el manifest es parla també d’«una imprescindible estabilitat pressupostària», ja que complir el dèficit zero els obliga a fer molts ajustos i TV-3 «no és competitiva en la indústria audiovisual». La presidenta té clara la causa: «El problema pressupostari hi és perquè no tenim contracte programa, que es firma entre el Parlament i la CCMA. I això deixa la Corporació en una situació molt feble. És el Govern el que assigna la dotació pressupostària de la subvenció». Aquest any, el Consell ha demanat 52 milions més de dotació que el 2019. «Un tema important és el descens de la inversió publicitària, i que no té previsió d’augmentar. Fa 10 anys teníem 150 milions d’ingressos publicitaris; ara, 50. Aquests 100 milions o els reposa la subvenció pública o minven la competitivitat dels mitjans públics. Però ho ha de solucionar el Parlament», diu.
D’igual opinió és Sanchis: «El sector ha canviant moltíssim. Hi ha decisions que hem pres i els que vinguin n’hauran de prendre moltes, però d’aquí a pensar que tot és una catàstrofe i que la CCMA i TV-3 no tenen incidència en el sector audiovisual, quan continua sent el motor, i que només es pot arreglar amb canvis... La feina que s’ha fet fins ara està molt bé. La Corporació i TV-3 encara són clau perquè el sector tiri endavant. I vindrà gent que ho farà millor i amb més recursos hi haurà més coses». «Si algú pensa que només TV-3 solucionarà els problemes de l’audiovisual a Catalunya i que els nens i adolescents ja no parlin el català com abans, s’equivoca. Perquè el català tingui més vigor social hem de ser-hi tots», afirma.
JA NO ÉS REFERENT.
Perquè això apunta el manifest: la necessitat de recuperar els canals infantils i juvenils, ja que des del 2012 TV-3 ha deixat de ser referència per a aquestes generacions i no ha ajudat a consolidar el català. «El director de TVC, amb bon criteri, ha donat prioritat a TV-3, perquè els pocs diners que tenia els ha posat al seu cistell», diu Llorach, que apunta que la nova directora del canal infantil, Laia Cervera, està elaborant un projecte que no passa només per la TDT, sinó per tenir producte infantil als llocs on ara veuen els continguts els nens del nostre país. «Per tant, el model hi és».
Sanchis fa una comparació: «És tan fàcil com mirar els pressupostos que dedica RTVE a Clan TV, el seu canal infantil. El dia que a Catalunya va fer el 0,3% d’audiència, el Super3 va fer un 0,4%. No hi ha un sol canal. Hi ha continguts, personatges, youtubers... Qui consideri que hauríem de tornar al Petri s’equivoca. És impossible que ningú sigui referència. Si RTVE es gasta fortunes, com tres o quatre vegades més del que es gasta TV-3, i miri quines audiències tenen».
DE PLURALITAT.
Demana el manifest que els mitjans públics atenguin «al principi de pluralitat» i informin tots els catalans sense obeir a un biaix polític. El director de TV-3 respon taxatiu: «Que l’hidiguin a cadascun dels professionals que cada dia fan informatius a TV-3: Ariadna Oltra, Lídia Heredia, Ricard Ustrell, Núria Soler... Si creuen que estan dient la veritat, s’equivoquen. I si no ho diuen sincerament, és una acusació interessada». «Tenim els informes de pluralitat del CAC, que ja sé que hi ha discrepància entre els seus membres, però diuen que els mitjans que més la compleixen a Catalunya són TV-3 i Catalunya Ràdio, perquè recullen més veus i sensibilitats diferents de la societat. I això ha de voler dir alguna cosa», afegeix Llorach.
n
Isabel II, la monarca que més temps ha ocupat el tron britànic (69 anys per ara), que aquest estiu encara muntava a cavall, pujava escales amb facilitat i continua fent discursos –l’últim, al maig, per presentar el programa de «recuperació nacional» de Johnson a la Cambra alta del Parlament–, ha incorporat al seu icònic vestuari un complement que fins ara havia desterrat malgrat la seva avançada edat, 95 anys. El típic bastó que utilitza molta gent gran per ajudar-se a caminar era considerat fins fa res per la reina un signe de debilitat que no podia permetre’s, sobretot en públic. Però el temps és inexorable per a tothom, fins i tot per a una reina tan longeva com ella.
Recolzada en una vara amb empunyadura de nansa, la reina Isabel II del Regne Unit va assistir dimarts a un servei religiós a l’abadia de Westminster (Londres) en commemoració del centenari de l’organització benèfica de les forces armades Royal British Legion. Segons fonts de palau, Isabel II va fer servir aquest nou complement «per a la seva comoditat», al sortir del cotxe, per entrar al temple i de nou, després, per abandonar l’abadia. Malgrat l’avançada edat, aquesta és la primera vegada que Isabel II utilitza un bastó en un acte oficial d’aquest tipus, si bé cal recordar que el 2003 i el 2004 ja se la va poder veure utilitzant-ne un després d’una operació de genoll.
La setmana passada, per exemple, la reina va acudir a un altre acte oficial, però no en va fer servir. Va ser a Buckingham, amb motiu de donar el tret de sortida al relleu de la batuta de la monarca per als 22ns Jocs de la Commonwealth de Birmingham 2022, que se celebraran l’estiu vinent. En aquesta ocasió va anarhi acompanyada pel seu fill petit, el príncep Eduard. A partir d’ara, el bastó potser és un complement habitual al seu icònic vestuari, com ja ho són els barrets d’ala rodona i amb ornaments florals o de plomes, que sol conjuntar amb un
El 2003 i el 2004, la sobirana també va necessitar suport després d’una operació de genoll
abric o vestit jaqueta del mateix color; els bolsos de la firma britànica Launer, que utilitza des de fa mig segle; les còmodes «sabates de treball» d’Anello & Davide of Kensington que lluu en públic, o el collaret de perles –gairebé sempre de tres voltes– i el fermall que acostuma a portar a la solapa. L’elegit per a aquesta ocasió va ser el fermall rus de la reina Maria de Teck, amb un safir caboixó de pa de sucre. El fermall va ser un regal de l’emperadriu Marie Feodorovna a la reina Maria de Teck (àvia d’Isabel II) com a regal de noces el 1893, i Isabel II el va heretar el 1953.
Agenda oficial
Isabel II, que va enviduar fa mig any, quan va morir el duc d’Edimburg, ha reprès aquest mes la seva agenda habitual de compromisos oficials, després de passar l’estiu i el principi de la tardor al castell de Balmoral, a Escòcia. Pròximament, està previst que tant ella com destacats membres de la família assisteixin a la cimera del clima COP26 que se celebrarà del 31 d’octubre al 12 de novembre a la ciutat escocesa de Glasgow, allà es reuniran líders de tot el món per consensuar els pròxims passos en la lluita contra el canvi climàtic.
n
De Clint Eastwood. Amb Clint Eastwood i Dwight Yoakam. 12 Anys. Estats Units. 2021. Drama. 104 min. uMike Milo, un exestrella del rodeo i criador de cavalls accepta el treball d’un antic cap per anar a buscar el seu fill petit que està a Mèxic. Per a això pare i fill es veuen obligats a viatjar per carreteres secundàries per tornar a Texas i s’enfronten a un periple ple de dificultats imprevistes. Arenas, Balmes (VOSE), Bosque, Glòries, Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE).
lD
Distancia de rescate > De Claudia Llosa. Amb María Valverde i Dolores Fonzi. 12 Anys. Xile, Espanya, Estats Units. 2021. Drama. 93 min. uLa intensa relació entre dues mares joves posa de manifest una catàstrofe mediambiental imminent i una crisi espiritual. Boliche (VOSE).
La familia Addams 2: La gran escapada > De Greg Tiernan i Conrad Vernon. 7 Anys. Estats Units. 2021. Animació. 93 min.
uPer tal de reforçar els llaços familiars Morticia i Gómez decideixen embarcar Dimecres, Pugsley, l’oncle Fester i tot l’equip en la seva nova caravana encantada i prendre la carretera per unes últimes vacances junts. Arenas, Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Glòries, Verdi Kids Barcelona, Yelmo Icaria (VOSE).
La mujer del espía > De Kiyoshi Kurosawa. Amb Hyunri i Minosuke . 12 Anys. Japó. 2020. Drama. 115 min.
u1940, Japó. La nit anterior a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el comerciant local Yusaku Fukuhara deixa la seva esposa Satoko a casa i viatja a Manxúria amb el seu nebot. Allà és testimoni casual d’un acte bàrbar i decideix prendre mesures per revelar-ho al món. Després d’un malentès inicial, la seva dona descobreix les veritables intencions del seu marit. Cinema Maldà (VOSE).
lMadres paralelas > De Pedro Almodóvar. Amb Penélope Cruz i Rossy de Palma. 12 Anys. Espanya. 2021. Drama. 122 min.