Apareix, per fi, el Kun Agüero
Va jugar mitja hora davant el Cornellà i va marcar un gol. Des del 4 de juliol no trepitjava un camp, el davanter argentí. Fa més de tres mesos que està lesionat i espera debutar diumenge davant el València.
Gairebé cinc mesos després d’anunciar-se el seu fitxatge pel Barça, Kun Agüero treu el cap. Fa ja tres dies que treballa amb el grup i ahir es va posar la samarreta blaugrana, encara que sigui en un amistós contra el Cornellà a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. Va acabar en empat (2-2), amb gols del mateix Kun i Coutinho per als blaugranes i Àlex Pla i Eloy Gila per al Cornellà.
Un primer pas per al davanter argentí. Un amistós que li va servir per redescobrir el contacte amb la pilota, ja en la dinàmica d’un partit (va jugar mitja hora), tot i que sigui irrellevant, després de tant i tant temps fora de la gespa. Un amistós en què no va participar Dembélé, que no té opcions de reaparèixer en la setmana clau contra València, Dinamo de Kíev i Madrid.
S’entreveu, per tant, el debut d’Agüero al Camp Nou, potser diumenge que ve contra el València. No de titular, òbviament. Però sí uns quants minuts per donar un registre més a Koeman en el deprimit atac amb què ha arrencat aquesta temporada, on tan sols ha sumat 11 gols en set jornades de Lliga. I quatre d’aquests gols van ser en la primera jornada a la Reial Societat, per això el balanç posterior (set en sis partits) delata el que ja se sabia quan Messi va volar a París i Griezmann va ser regalat a l’Atlètic. El Barça està orfe de gol. El Kun, però, treu el cap per pal·liar aquest dèficit tan terrible que angoixa Koeman. I els jugadors. Surt, això sí, ple d’interrogants, per molt que ell declarés a aquest diari que ha vingut al Camp Nou «a deixar empremta». L’empremta són els gols, un bé rutinari, i fins i tot poc valorat, en l’època de Leo. ¡I què es pot dir en la de Messi-Neymar-Suárez! Un bé escàs, gairebé un tresor, l’any 1 sense el 10.
Un minut amb l’Argentina
Va arribar ansiós per jugar amb Messi. Però quan va entrar a la ciutat esportiva, el seu amic se n’anava al PSG. El gran dubte és saber com tornarà el Kun, que fa tres mesos que no juga cap partit de futbol. L’últim es remunta a la Copa Amèrica, quan va jugar un minut en els quarts de final, en què l’Argentina va golejar l’Equador (3-0). Aquesta és la seva última aparició oficial sobre un terreny de joc, ja convertit llavors en jugador del Barça, perquè el seu fitxatge va ser anunciat el 31 de maig, amb la idea de retenir Messi. Idea que no va fructificar.
L’últim partit amb el City va ser el 29 de maig, quan Guardiola el feia sortir a la final de la Champions contra el Chelsea per exercir de revulsiu. Amb prou feines va tenir 13 minuts a Porto després de substituir Sterling. I l’últim gran dia del Kun, encara vestit de citizen, va ser el seu comiat (5-0 a l’Everton) a l’Etihad, quan va jugar 25 minuts i va anotar dos gols després de suplir Mahrez. Des d’aleshores, un estiu
Koeman va muntar un amistós per veure l’estat físic de l’argentí, que no juga des del juliol
El Barça està orfe de gol i necessita més que mai l’eficàcia del davanter
tempestuós ple de bones i, alhora, males notícies. Fitxa pel Barça convençut que jugaria, a la fi, amb el seu gran amic Messi en un club. Però quan arriba a la ciutat esportiva, Leo ja no hi és. El Kun, «per respecte», com va confessar en aquest diari, al seu soci en la selecció argentina des que tenien 18 anys, decideix no agafar el 10 que queda lliure.
En aquells dies traumàtics d’agost (el dijous 5 s’anuncia la marxa del capità), Agüero pateix una greu lesió muscular a la cama dreta el diumenge vuit, just abans del Joan Gamper contra la Juve. I amb 33 anys, complerts al juny, busca demostrar que té vida pròpia.