Fins i tot Messi pateix fora de casa
Emerson va arribar i va marxar a l’agost del Barça i al Tottenham ja van demanar per a ell «un aplaudiment» a les xarxes Ilaix ha tardat un mes a debutar. «S’ha de guanyar cada minut a la nostra plantilla», afirma el seu entrenador
Deu jugadors se’n van anar del Barça l’estiu passat. Encara estan passant el dol, i adaptant-se a la seva nova realitat. De tots 10, només volia marxar Griezmann, i a l’Atlètic encara el xiulen. Només Trincao i Junior Firpo, suplents amb Koeman, han vist millorar la seva carrera: a Anglaterra juguen molt més.
Només faltaria un porter i es podria armar una alineació amb els jugadors que el Barça s’ha tret de sobre aquest estiu. I amb suplents, afegint els que estaven cedits. Estan tots adaptant-se als seus nous equips, sense que cap destaqui ni es registrin a Barcelona drames d’enyorança per cap. Excepte per Lionel Messi, és clar, per la innegable influència que exercia ara que els resultats al Barça s’han espatllat. Més.
Però ni tan sols Messi, amb tota la seva experiència i els seus 34 anys, és aliè a aquell període de tempteig i experimentació inevitable quan un canvia de lloc de feina. I de país. Al contrari. Potser ho acusa més que d’altres, integrat com estava a Barcelona i en el Barça, el seu hàbitat des que tenia 13 anys. Messi ja ha marcat un gol, tot i que el seu rendiment dista de l’ideal que es traçaven al PSG.
El ‘10’ és el ‘30’
Va viatjar a París per a la seva presentació l’11 d’agost i, des d’aleshores, el PSG ha disputat 10 partits. El 10 argentí, el 30 parisenc (el 10 del Barça va passar al cos d’Ansu Fati), només n’ha jugat cinc. Va debutar contra el Reims sortint des de la banqueta, va ser titular en l’estrena de la Champions a Bruges (1-1), va ser substituït davant l’Olympique de Lió amb el partit igualat, va marcar al Manchester City i va patir la primera derrota a Rennes.
De tots els traspassats, cedits o acomiadats, només n’hi havia un que desitjava marxar del Barça, i tampoc li va gaire bé malgrat que sentia que tornava a casa. «Volia tornar sí o sí a l’Atlètic. Fa 10 dies que no puc dormir, perquè estava esperant aquest moment», va confessar a l’enfundar-se la samarreta blanc-i-vermella.
A Antoine Griezmann, que també ha marcat un golet (al Milan a la Champions), el xiulen els atlètics com el van xiular els culers. Aquests ho feien per un rendiment clarament desajustat respecte als diners que va costar i a les expectatives creades; aquells perquè no han oblidat el que van considerar una traïció: el primer estiu amb el vídeo i l’angoixa de perdre’l i el segon estiu amb la seva marxa definitiva al Camp Nou. Se’n va anar cedit a Madrid, però amb una opció de compra obligatòria.
«És el més bonic que m’ha passat en aquests últims anys», va afirmar Griezmann, que va jugar les tres primeres jornades amb el Barça i les cinc següents amb l’Atlètic, sent suplent en els dos últims partits.
Emerson Royal també va participar en les tres primeres jornades amb el Barça abans de ser traspassat al Tottenham per 25 milions. Ni un mes va arribar a pertànyer realment a l’equip: presentat el 2 d’agost, venut el 30 d’agost. No va gaudir d’un començament plàcid. Va tardar quatre partits en cantar una victòria. Va passar per la banqueta. En l’últim partit, el compte de Twitter del club londinenc demanava «un aplaudiment» per a l’internacional brasiler per les seves magnífiques prestacions que tancava una ratxa de tres derrotes seguides.
Van poder donar-li un aplaudiment, finalment, a Ilaix Moriba els aficionats del RB Leipzig. Va deixar el Barça el mateix dia que Emerson, però el seu debut s’ha retardat un mes. Va jugar 10 minuts en l’últim partit davant el Bochum (3-0). «Ha de tenir paciència. Només té 18 anys i ho vol tot ara mateix. Però ha de guanyar-se cada minut a la nostra plantilla», va manifestar Jesse Marsch, l’entrenador, per aclarir la tardança en l’estrena d’Ilaix i la necessitat que l’expromesa blaugrana, que va rebutjar la renovació, s’adapti «al ritme de la Bundesliga».
Ritme de Premier
El ritme de la Premier han d’agafar Francisco Trincao i Junior Firpo, els primers que es van acomiadar del Camp Nou. A Trincao li resulta més fàcil en el Wolverhampton en una plantilla amb només sis anglesos, però 10 portuguesos, a més de l’entrenador (Bruno Lage), naturalment, i el suport de l’agent Jorge
Mendes per a tots. Li van donar l’11 i ha jugat set dels nou partits possibles, sis d’ells de titular i un gol marcat (al Nottingham Forest a la Copa de la Lliga).
En Firpo va confiar, sobretot, Marcelo Bielsa per cobrir el flanc esquerre de la defensa del Leeds. Si Trincao va marxar cedit (6 milions) amb opció a compra (de 30), l’hispanodominicà no es va reservar un bitllet de tornada. El traspàs es va tancar en 15 milions, que van donar oxigen als comptes del Barça en l’inici del mercat. Junior ha disputat vuit partits, dels que ha sigut titular en set. Només va ser suplent en el primer, en la tempesta de gols rebuda davant el Manchester United (5-1).
Tan poca o menys continuïtat que Firpo li va donar Koeman a un Miralem Pjanic que es resistia a sortir. Tant va tardar a decidir-se que va firmar pel Besiktas tancat el mercat europeu, no el turc. Va marxar cedit per poder tornar. El Besiktas paga part de la fitxa del centrecampista bosnià. Ha jugat quatre partits i ha anotat dos gols, que no està gens malament. El que està malament és la seva lesió a la cuixa, que el reté a la infermeria.
Un Barça necessitat de gols i de davanters va deixar escapar Rei Manaj, que va ser el principal artiller de la pretemporada. Va ser just abans que es consumés el traspàs de Griezmann i es lesionés Braithwaite. Després va arribar Luuk de Jong per exercir de nou. L’albanès va ser cedit al Spezia d’Itàlia. Encara no s’ha estrenat en quatre partits, tot i que només ha sigut titular en un.
Konrad de la Fuente, excompany seu en el Barça B i en el Barça A, va recalar a França. A l’Olympique de Marsella, reclamat per Jorge Sampaoli. Set partits i dos gols resumeixen el seu rendiment.
Tornats al Brasil
Matheus Fernandes és l’únic dels 10 jugadors del primer equip que va ser acomiadat. Així, sense més ni més. Tornat al Palmeiras, d’on se’l va fitxar per set milions un any i mig abans. Gustavo Maia, un altre brasiler que es va quedar en el filial i el cost del qual va ser de 4,5 milions, també va tornar al seu club original, Inter de Porto Alegre.
Els cedits han allargat la seva estada fora de Barcelona. JeanClair Todibo es va consolidar al Niça, que no va dubtar a pagar 8,5 milions per quedar-se amb el seu central titular. Carles Aleñá s’ha assentat al Getafe, igual que Juan Miranda al Betis, el club del qual procedia a l’arribar a la pedrera.