L’amant i la corona
El cas del rei emèrit torna a la primera pàgina de l’actualitat, després de diversos mesos intentant passar desapercebut i esperar que la situació es refredés. D’altres no van tenir tanta sort. Potser perquè eren altres temps.
Aquests dies, la figura de Joan Carles guanya protagonisme informatiu altra vegada. Des d’un punt de vista històric, el seu cas té poc d’excepcional; perquè de monarques amb afers extramatrimonials i negocis poc clars n’hi ha hagut sempre. Ara bé, potser una de les coses que han canviat és la visió que es té de les relacions amoroses. Tradicionalment s’havia responsabilitzat les amants de les males actuacions dels reis. En aquest cas, també s’ha atacat Corinna Larsen, però queda molt lluny de la persecució que van patir altres dones. Un dels casos més fascinants és el de Lola Montez.
En realitat es deia Eliza Rosanna Gilbert i va néixer ara fa 200 anys a Irlanda, tot i que va créixer a l’Índia, on el seu pare, militar de carrera, va ser destinat. El seu progenitor va morir quan ella tenia 3 anys però va continuar residint a la colònia britànica perquè la seva mare va contraure matrimoni amb un altre oficial.
Entre els 10 i els 15 anys, Elisa va estudiar a Escòcia i després van intentar casar-la amb un jutge aristocràtic de 60 anys. Davant d’aquesta situació, la noia va fugir amb un soldat i es van instal·lar de nou a l’Índia. La història d’amor va ser efímera i va tornar a les illes Britàniques. Allà va fer amistat amb l’actriu Fanny Kelly i es va animar a estudiar dansa. Va ser aleshores quan va crear el personatge de Lola Montez, aprofitant que tot allò espanyol era vist com a exòtic i sensual.
Segons les cròniques, tot i no excel·lir en el món de l’espectacle va aconseguir anar de gira a París. Potser el seu talent no era extraordinari però la seva bellesa, intel·ligència i fort caràcter van seduir molts homes. Entre ells, el músic Franz Liszt, que li va obrir les portes dels cercles intel·lectuals de la capital francesa. A l’escenari no va tenir tanta sort i les males crítiques la van obligar a buscar nous destins. Va escollir Munic. Era el 1846. Aleshores Baviera era un Estat independent governat per Lluís I. Conèixer la ballarina li faria perdre el cap i la corona.
Tot va començar quan Montez va demanar audiència reial. Volia protestar perquè els responsables del teatre de l’òpera de Munic l’havien vetat al tenir constància del poc èxit de la seva incursió parisenca. Segons les biografies, després de la reunió, va sortir de palau convertida en la primera ballarina de la companyia del teatre. L’actuació no va anar bé i el públic la va acomiadar amb xiulets. Però el rei ja s’havia enamorat. Malgrat la diferència d’edat -ell tenia 60 anys i ella 25la va convertir en la seva amant. Li va oferir una mansió al carrer