Bé pels diners, ¿i ara què?

BARCELONA

Plouran milions per poder atendre les persones amb problemes de salut mental. Perfecte, ja era hora que intentessin equiparar-se a Europa. Tot i que ha sorgit un però d’enorme calibre: han anunciat a bombo i platerets la nova llei 8/2021 de 2 de juny, que elimina la incapacitació judicial, la tutela i la pàtria potestat prorrogada de les persones amb discapacitat, tan sol·licitada des d’alguns àmbits però que ha deixat sense protecció real una quantitat ingent de persones.

La modificació judicial de capacitat estableix com a única figura de protecció la de l’assistent i reconeix que a partir dels 18 anys la persona amb discapacitat pot decidir completament seguint la Convenció de l’ONU sobre drets de les persones amb discapacitat de 3/5/2008, com: «Promoure, protegir i assegurar el gaudi ple en condicions d’igualtat i promoure el respecte de la seva dignitat», «Potenciar que puguin viure independents [...] adoptant les mesures necessàries per respectar i que puguin exercir, com les persones capacitades, la seva autonomia de la voluntat».

Actualment, les sentències diuen: «Haurà de tenir en compte la voluntat, els desitjos i les preferències de [...] a fi de donarli suport i recolzament tenint en compte les seves necessitats i als següents àmbits». A partir d’això ¿quants problemes s’eternitzaran per als malalts mentals que no se senten malalts com a tals? En els intents de suïcidi, ¿hi haurà tan sols bones paraules de consol o s’hi pot intervenir?

¿Què pot fer un assistent d’una fundació si la persona a qui ha d’assistir no el deixa o l’insulta? La policia, jutges..., ¿sabran que aquesta persona té una sentència on es reflecteixen els seus problemes i el tractaran adequadament? ¿I com s’evitaran les estafes si els malalts queden convençuts que el que creuen o els diuen és cert?