Els ‘nos’ d’ERC

1 Llei d’amnistia del 1977

Qualsevol intent per portar qualsevol alt càrrec franquista davant la justícia topa, inexorablement, amb la llei del 1977. Una llei de punt final que ha provocat que siguin diverses les víctimes que hagin hagut de recórrer a instàncies judicials d’altres països, emparades per la comissió de crims de lesa humanitat.

2 Reclamacions patrimonials

El text del PSOE, que Unides Podem recolza, no sense certa sorpresa d’ERC, tanca la porta explícitament a les reclamacions patrimonials que es derivin de ser víctima. Pur simbolisme. «Els donen un diploma», apunta un republicà indignat.

3 Nul·litat del franquisme

El franquisme va néixer i va prendre l’Estat d’un aixecament militar il·legal contra una democràcia constitucional. Tot el que en va derivar és, per tant, il·legítim i il·legal, i ha de ser anul·lat. Un exemple podria ser la detenció i el judici de Salvador Puig Antich. Amb aquesta llei, sosté ERC, es deixa Puig Antich com un delinqüent comú més.

4 El ventall de víctimes

Els republicans troben a faltar més reconeixement i dignificació envers aquells que van lluitar i van ser víctimes per defensar la democràcia, és a dir, la República. Esquerra addueix que se sobrevola al sancionar l’existència de «víctimes de la dictadura, la guerra i el cop d’Estat», però no anul·la les sentències dictades.

5 Genocidi cultural

La iniciativa de la Moncloa «esquiva», segons l’opinió d’ERC, el reconeixement explícit de l’intent de genocidi lingüístic i cultural que van patir «les nacions» de l’Estat, en particular Catalunya i Euskadi. Així mateix, ni es reconeix ni es preveu la devolució de tots els béns confiscats per les tropes franquistes.