El Periódico - Català

IFM fracassa amb l’opa i es conforma amb només el 10,83% de Naturgy

> El fons australià renuncia a la condició d’acceptació mínima fixada en el 17% del capital i tindrà un sol conseller a l’empresa

- AGUSTÍ SALA SARA LEDO Barcelona / Madrid

Set mesos després de l’anunci, l’opa parcial d’IFM sobre Naturgy va arribar ahir a la seva fi amb un resultat exitós, tot i que per molt poc. El fons australià IFM ha aconseguit l’acceptació del 10,83% del capital de Naturgy amb la seva opa a un preu de 22,07 euros, segons va anunciar la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), després de suspendre de cotització la gasista els títols de la qual, al tornar al mercat, es van disparar ahir el 4,62%, fins a 24,010 euros. El fons australià de pensionist­es ha renunciat a la condició d’acceptació mínima fixada en el 17% del capital que li donava dret a dos consellers, i per tant, accepta entrar en l’empresa malgrat haver de fer-ho amb un sol representa­nt a la cúpula.

Però el cert és que el recorregut no ha sigut fàcil. Des del primer moment, el president de la gasista, Francisco Reynés, va qualificar l’oferta com a «no sol·licitada» i el principal accionista, Criteria Caixa, va anunciar una mica més tard, al mes de juliol, la seva intenció de fer créixer la seva presència a Naturgy fins a fregar el 30% que l’obligaria a llançar una contraopa.

En l’actualitat ha arribat al 26,7%, després de diferents compres al mercat. El Govern també havia de donar el seu beneplàcit, ja que després de la crisi per la pandèmia va establir aquest requisit en les operacions de control de societats considerad­es estratègiq­ues per part d’inversors estrangers. I ho va fer in extremis, quan se li acabava el termini de sis mesos fixat. Aquest vistiplau es va produir a principis d’agost, amb una sèrie de condicions.

El moment de més tensió va arribar fa tan sols unes setmanes quan el consell d’administra­ció de Naturgy, malgrat considerar el preu (22,07 euros per títol) «raonable» en el context actual de retallada d’ingressos per a les elèctrique­s aprovada pel Govern, va rebutjar l’operació. Llavors va arribar la polèmica. IFM va suggerir la possibilit­at de suspendre temporalme­nt el dividend de la companyia energètica, cosa que va provocar el rebuig tant de l’òrgan de govern de la companyia com del seu principal accionista, La Caixa, a través de Criteria. El mateix president de la fundació La Caixa i de Criteria, Isidre Fainé, va recordar que la inversió en l’energètica era un dels seus pilars que, al seu torn, aportava més de la meitat de les despeses de la seva obra social a través dels dividends.

Més del 70% en contra

En aquell moment, l’oposició a l’opa sumava almenys el 70% del capital. Al seu principal accionista i la cúpula es van sumar els dos fons CVC (aliat amb els March) i GIP, que havien acordat amb IFM no vendre les seves accions, a més de l’algeriana Sonatrach, fet que feia difícil que el fons de pensionist­es arribés al seu objectiu d’aconseguir el 22,7% del capital. I així ha sigut. IFM ni tan sols ha sigut capaç d’arribar al 17% d’acceptació mínima.

A partir d’ara s’obre una nova etapa que apunta també a la tensió. El fons australià haurà de presentar formalment a l’empresa energètica la seva intenció d’entrar en el consell i la forma de ferho. Al fullet, IFM plantejava l’entrada amb dos representa­nts sense ampliar el consell. Però ara ha de reformular aquesta proposta. Fonts pròximes al fons apunten que aquesta decisió es prendrà en les pròximes setmanes.

A més a més, des d’IFM neguen un sabor agredolç per no haver aconseguit el mínim proposat i aconseguir saldar amb èxit l’opa pels pèls, sinó que celebren haver complert l’objectiu d’entrar en la companyia. «Tenim moltes ganes de treballar estretamen­t amb els accioniste­s de Naturgy perquè la companyia posi en marxa el seu últim pla estratègic, cosa que implica ajudar a convertir Naturgy en un actor clau en la transició energètica», va afirmar el director global d’Infraestru­ctures d’IFM, Kyle Mangini. El nou accionista de Naturgy es marca com a objectiu, segons les seves declaracio­ns, acompanyar l’empresa amb una visió «a llarg termini».

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain