Sis morts en enfrontaments violents a Beirut
> Una protesta de Hezbol·là contra el jutge de l’explosió al port deriva en tirotejos i caos
La tensió domina Beirut. La capital del Líban va ser ahir escenari de tirotejos i caos enmig d’una concentració de Hezbol·là i el moviment Amal contra el jutge Tarek Bitar, a càrrec de la investigació de l’explosió del port. Sis persones van morir a causa dels trets i unes 32 van resultar ferides durant quatre hores de trets entre les forces xiïtes i atacants desconeguts. Una de les víctimes mortals és una jove de 24 anys que va rebre un tret al cap d’una bala perduda mentre era a casa. A penes una hora abans de la manifestació, el Tribunal de Cassació havia permès a Bitar reprendre el cas.
Com a part de la seva campanya per obstaculitzar el curs de la justícia, Hezbol·là i Amal havien convocat els seus seguidors davant el Palau de Justícia de Beirut per exigir el «final de la politització de la investigació». Els seus ministres també van amenaçar dimecres passat de retirar-se del Govern si no s’aparta Bitar de la investigació, ja que acusen el jutge, el segon magistrat en més d’un any que porta el cas, d’apuntar només cap als seus representants.
La concentració a les portes del Palau de Justícia es va convertir en una escenificació d’aquesta intimidació a nivell físic. Amb persones armades entre els manifestants, es van veure sorpresos per franctiradors que van disparar des de les terrasses. Es desconeix la identitat d’aquests atacants, però Hezbol·là i Amal van acusar el partit Forces Cristianes Libaneses (FL) de portar a terme l’atac contra els seus partidaris. El líder de les FL, Samir Geagea, va denunciar l’incident i el va atribuir a la proliferació d’armes al país. Una vegada sembrat el caos, els seguidors de les milícies xiïtes no van dubtar a fer ús de les armes durant quatre hores.
Pistoles, kalaixnikovs, granades de mà i granades propulsades
La població denuncia l’estratègia d’intimidació de la milícia xiïta per evitar retre comptes
per coets van desencadenar el pànic en barris residencials del sud de Beirut. La població atemorida va córrer a refugiar-se als passadissos de les seves cases en una realitat perillosament semblant a la de la Guerra Civil (1975-1990). El poble libanès encara s’intenta recuperar del trauma que va provocar l’explosió del 4 d’agost del 2020, que va matar més de 210 persones i en va ferir milers. El desplegament de l’Exèrcit als carrers va provocar al final la retirada dels esvalotadors.
Exhibició de força
Molts denuncien l’ús de la mateixa estratègia per part de Hezbol·là per evitar retre comptes pels crims comesos. Partint del temor col·lectiu d’una Guerra Civil, fan un exercici de força als carrers que busca mostrar el seu arsenal militar i intimidar aquells que exigeixen justícia. No és la primera vegada que Hassan Nasrallah es mostra disposat a sacrificar el país per no perdre el seu domini polític i financer, avalat per l’Iran. La milícia, amb un Exèrcit més poderós que les mateixes tropes libaneses, ja ho va fer durant els judicis pels assassinats polítics del 2005.
Els familiars de les víctimes de l’explosió van expressar la seva ràbia i indignació davant la campanya contra Bitar. «La nostra causa és el crim del segle i ha de mantenir-se lliure de qualsevol controvèrsia política, sectària o religiosa», van denunciar en un comunicat després de conèixer-se la convocatòria de la concentració.