Voluntat política
Es pot aplaudir per fi l’acord per desbloquejar institucions i exigir que es mantingui l’esperit negociador per renovar també el CGPJ
El Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i l’Agència de Protecció de Dades es renovaran. Per fi, es pot afegir, ja que la falta d’acord entre el Govern central i el principal partit de l’oposició, el PP, havia bloquejat fins ara la renovació d’unes institucions en el temps i la forma que indica la Constitució. Queda pendent el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), paraules majors atès el seu caràcter pivotal en el nostre sistema democràtic.
És sens dubte una bona notícia que en aquestes institucions per fi s’hagi trencat un bloqueig polític que n’erosionava la legitimitat a ulls de la ciutadania i en dificultava el correcte funcionament. En aquest sentit, un aplaudiment al Govern central i al PP per haver superat el bloqueig. Això sí, la rapidesa amb què s’ha tancat l’acord per a la renovació demostra, per si fes falta, que el bloqueig obeïa exclusivament a la falta de voluntat política. El Govern central i l’oposició havien pactat els noms fa mesos, i només faltava el vistiplau dels líders. Pablo Casado va allargar la mà dilluns, Félix Bolaños va agafar el guant al vol i dijous es va anunciar l’acord. ¿Què ha canviat en aquest temps? La voluntat política.
Des del punt de vista del Govern central, l’acord suposa tancar una carpeta incòmoda, ja que en última instància és responsabilitat del Govern espanyol impulsar i portar a bon port les negociacions per a les renovacions dels òrgans constitucionals. Tot i que la responsabilitat del bloqueig no es reparteix a parts iguals, la mala imatge entre la ciutadania que oferien les institucions sense renovar erosionava l’Executiu.
Des del punt de vista del PP, Casado intenta reforçar la seva imatge d’estadista davant un Vox cada vegada anant més amb la guerrilla (si és que això és possible) i apuntar-se el gol del desbloqueig, ja que el desenllaç s’ha precipitat a partir de la mà estesa del líder conservador al Congrés. És, si més no, paradoxal, ja que és al tacticisme i al filibusterisme del PP en aquest assumpte a qui es pot atribuir una quota de responsabilitat més gran (no l’única, ja que al Govern central li anava bé retratar l’oposició com a irresponsable) en el bloqueig institucional.
Sigui com sigui, com dèiem, es pot aplaudir l’acord i, immediatament, exigir a les dues parts que aquesta voluntat política que ha aconseguit desbloquejar en uns dies la renovació del Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i l’Agència de Protecció de Dades perduri fins a renovar el CGPJ. Des del Govern central i el PP es transmetien ahir paraules d’optimisme respecte a l’òrgan de Govern dels jutges. En el temps que dura el mandat caducat del CGPJ, el PP ha anat canviant els motius pels quals es negava a rubricar un acord a què els negociadors, de manera discreta, havien arribat. Per als conservadors, el menys important sempre ha sigut acordar un elenc de «figures de reconegut prestigi»; el prioritari era mantenir la seva quota i una majoria conservadora al CGPJ. Si primer es va oposar al nomenament d’uns jutges concrets (José Ricardo de Prada, que va treballar en el cas Gürtel, i Victoria Rosell, actual delegada contra la Violència de Gènere), últimament exigia un canvi en el model d’elecció. Veurem si la responsabilitat institucional i el respecte a l’esperit i la lletra de Constitució pesen ara més en l’ànim de Casado que el tacticisme polític. Veurem, en definitiva, si hi ha voluntat política.