La relliscada El Nobel és cosa d’homes
El més potent és sentir-se molt nen i voler portar faldilla un dimarts qualsevol per anar al col·le. Deixant a part la seva sexualitat, que no hi té res a veure. Bon moment per fer un pas enrere. Els guardons internacionals més prestigiosos arraconen el t
Onze senyors amb el premi Nobel. No hi haurà dones pujant a l’estrada en la gran nit sueca del talent mundial. S’havia de dir i es diu, com a mínim. Perquè no sembli un accident, o una cosa irreversible, com el desglaç dels casquets polars. Perquè no sembli un episodi inevitable d’aquells que ens envia la mare naturalesa pel seu compte i sense demanar-ho, com l’erupció del volcà de La Palma. La inèrcia no és la nostra aliada, amigues. Els saberuts comitès de les acadèmies sueques es deixen portar i els surt l’alineació de la selecció espanyola, o el Sant Sopar, o l’estudiantina, o una reunió de quintos de la mili de l’any 1967. Ni una de premiada. Es protesta a les xarxes socials i et contesta una allau d’explicacions condescendents que es resumeixen en una: doncs deu ser que aquest any els homes són millors. Doncs és clar que sí, amén a aquesta veritat que s’ha repetit pels segles dels segles. Segur que els científics guardonats de dos en dos i fins i tot trios aquest any ja eren millors l’any passat, quan es va destacar alguna col·lega i va succeir el miracle de la igualtat. Segur que hi ha alguna estudiosa en algun laboratori, en alguna universitat, amb prou mèrits, i això per no abusar de la carta de l’escriptora. Dels 600 guardons que ha entregat al llarg de la seva història la institució llegada per Alfred Nobel, només 58 han recaigut en dones. No fa falta que et donin el Nobel d’economia per adonar-te que aquesta proporció resulta inquietantment baixa, ni haver inventat la pólvora per deduir que alguna cosa dolenta passa, ni que et donin el Nobel de física per descartar la invisibilitat del gènere femení com a factor d’aquesta equació; no és possible que totes les gènies siguin absorbides pel mateix forat negre. La mandra d’anar una mica més enllà afavoreix el masclisme, la falta de visió de conjunt alimenta el masclisme i l’absència de compromís en el reconeixement de l’excel·lència humana dona un resultat masclista. Devia ser tan gran l’ensurt al veure la travessa de la Lliga de Campions que els havia quedat a Estocolm aquest 2021, i la reacció subsegüent del públic, que els organitzadors van trucar corrents a Oslo, que té una sucursal diplomàtica dels Nobel, un premi enlluernador. «Fiqueu una dona al Nobel de la pau, que ja ens estan criticant les feministes». «Però si ja tenim un periodista molt compromès, rus...». És ficció, és clar.
Perquè per res del món voldria jo desmerèixer el treball de María Ressa, una reportera valenta, icona mundial de la llibertat de premsa des del seu portal de notícies Rappler, i a qui el Govern del seu país, les Filipines, ha trigat quatre dies a felicitar pel guardó. Treballa entre amenaces i plets, denunciant la corrupció i la violació dels drets humans. Una dona que dignifica el guardó que va rebre Barack Obama, que s’asseia a mirar en acció els drons que enviava per matar gent. I una dona que se suma a la minoria femenina que l’han recollit des que es va instituir, 17 davant 115 homes. Deu ser que el pacifisme tampoc ens surt bé, tot i que millor que la física (quatre premiades davant 209) o l’economia (dues premiades davant 84, i totes dues ex aequo). Si no despuntem en la pau, tot i que les guerres no les solem començar nosaltres, haurem de continuar lluitant contra l’arraconament, que no dona treva. Aquest any, com el passat i pitjor que el passat.
Dels 600 premis que ha entregat la institució llegada per Alfred Nobel, només 58 han recaigut en dones
Pn