¿Per què tenim més al·lèrgia a la nit?
Les persones al·lèrgiques reaccionen a l’entrar en contacte amb la substància que els causa la malaltia. Però de vegades els símptomes –problemes per respirar, llagrimeig...– empitjoren hores després, durant el descans nocturn. L’explicació està en unes cèl·lules inflamatòries, els eosinòfils, i en els ritmes circadiaris.
Les malalties al·lèrgiques constitueixen una autèntica epidèmia no infecciosa als països desenvolupats al segle XXI. La causa d’aquestes malalties es deu a una resposta exagerada i inapropiada del sistema immunitari davant substàncies que són innòcues per a la majoria de les persones.
La rinitis al·lèrgica és la malaltia al·lèrgica més freqüent. Afecta entre el 25% i el 30% de la població dels països desenvolupats. Produeix esternuts repetitius, secreció nasal aquosa, picor de nas i congestió nasal.
En molts casos, la rinitis al·lèrgica coexisteix amb la conjuntivitis al·lèrgica, que cursa amb enrogiment conjuntival, llagrimeig i picor ocular. A més, pot associarse a l’asma al·lèrgica.
Els al·lergògens causants de la rinitis al·lèrgica més importants són els pòl·lens (gramínies, arbres i brosses), els àcars de la pols domèstica, els epitelis d’animals
(gos i gat) i els fongs.
L’asma al·lèrgica és la segona malaltia al·lèrgica per la seva freqüència i és molt important perquè es tracta d’una malaltia crònica que pot cursar amb crisi asmàtica. En algunes comunitats autònomes afecta el 10% de la població infantil. En la població adulta afecta entre el 2% i el 5% de les persones.
L’asma produeix tos, dificultat respiratòria (dispnea) i sorolls inspiratoris i espiratoris toràcics (sibilàncies). Aquesta malaltia sol cursar amb els símptomes descrits anteriorment de la rinitis i conjuntivitis al·lèrgica.
Amb referència al moment de l’aparició de símptomes, el més freqüent és que una persona al·lèrgica al pol·len comenci a presentar-los després de passejar unes hores a la tarda en un parc o jardí durant l’època de pol·linització.
El sorprenent és que una vegada que es troba al seu domicili pot notar empitjorament i, sobretot, a la nit, en el moment d’ajeure’s, aparèixer un augment de la intensitat de la simptomatologia descrita anteriorment a nivell nasal, ocular i toràcic.
És molt característica l’obstrucció nasal que dificulta la respiració i l’empitjorament de l’obstrucció bronquial amb augment de les sibilàncies. Però, ¿per què passa això als al·lèrgics a les nits?
Les malalties al·lèrgiques són reaccions d’hipersensibilitat mediades per un anticòs: la immunoglobulina E (IgE). En els al·lèrgics a pòl·lens o àcars se sintetitzen anticossos tipus IgE específics front aquests al·lergògens.
Aquesta IgE es fixa a la superfície d’unes cèl·lules (denominades mastòcits) de les mucoses nasals i bronquials. Al passejar pel parc o jardí s’uneixen partícules dels pòl·lens als anticossos fixats a aquestes cèl·lules.
Aquestes cèl·lules s’activen i alliberen uns potents mediadors químics que són els responsables de la inflamació immediata i ràpida de les mucoses amb la consegüent aparició dels símptomes.
A més, els mastòcits alliberen altres mediadors químics que atrauen altres cèl·lules inflamatòries a les mucoses: eosinòfils. Aquesta inflamació és més tardana en aparèixer. Passen diverses hores des del contacte inicial amb els pòl·lens i el pic màxim sol ocórrer durant el descans nocturn.
RITMES
A més d’aquesta seqüència espai temporal de l’exposició a l’al·lergogen (posada en marxa de la resposta IgE mediada i l’activació de cèl·lules immunitàries com mastòcits i eosinòfils) és important recordar el ritme circadiari dels corticoides endògens.
La producció d’algunes hormones està subjecta a oscil·lacions sincronitzades amb ritmes ambientals, com el cicle de la llum, i per aquest motiu es denominen ritmes circadiaris (del llatí circa, a prop, i dies, dia). Una de les principals hormones és el cortisol. El ritme circadiari del cortisol té secreció màxima en les primeres hores del matí (quan es fa de dia) i mínima cap a les 23.00 hores.
La concentració de cortisol plasmàtic en els humans és mínima al voltant de mitjanit i augmenta després de despertar. Després hi ha una caiguda al llarg del dia. El son inhibeix les glàndules suprarenals que sintetitzen aquesta hormona.
Una de les principals accions d’aquesta hormona és el seu potent efecte antiinflamatori. I, com havíem dit, en les malalties al·lèrgiques destaca que les reaccions d’hipersensibilitat donen lloc a una inflamació responsable de la simptomatologia descrita.
Per aquesta raó també s’explica l’empitjorament dels pacients que en pateixen els símptomes a la nit. És habitual que les crisis d’asma més greus tinguin lloc en aquest moment.
Cada dia es fa més evident la importància del pacient ben informat. D’aquesta forma, pot prendre part activa en el control de la seva malaltia, sobretot de les malalties cròniques com són les al·lèrgies respiratòries.
Hi ha molta informació disponible útil en diferents pàgines web on es poden consultar els nivells de pòl·lens. Una altra eina útil és El libro de las enfermedades alérgicas, en el que descrivim clarament les causes, símptomes, diagnòstic i tractaments disponibles de les malalties al·lèrgiques.
Tomás Chivato Pérez és catedràtic de Medicina. Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat CEU San Pablo.